El pantà de Rialb, per sota del 15% de la seva capacitat

El pantà de Rialb
Capçalera del pantà de Rialb aquesta setmana passada (Foto: Carles Rabadà / @lasequeradel22)

El pantà de Rialb, a cavall de l’Alt Urgell i la Noguera, ha iniciat el mes d’agost a un dels seus nivells més baixos des que es va inaugurar, l’any 2000. D’acord amb les dades actualitzades de la Confederació Hidrogràfica de l’Ebre, a data d’avui el macroembassament té una reserva de només 59,98 hectòmetres cúbics; és a dir, tot just un 14,86% de la seva capacitat, que és de 403,6 hm3.

De fet, la xifra actual suposa un nou descens de reserves respecte d’ara fa tot just una setmana, quan Rialb emmagatzemava 71,35 hm3 (17,89%). La campanya de reg intensiu a la plana de Lleida, sumat a la sequera i l’escassetat de precipitacions dels darrers dos mesos, han deixat la presa a nivells mínims. Encara més si es té en compte que ara fa un any estava al 60%.

Una situació que preocupa no només aigües avall, sinó també a l’entorn del pantà, perquè dificulta molt que s’hi puguin dur a terme activitats nàutiques i, segons han exposat alguns veïns, impedeix que hi puguin carregar aigua hidroavions perquè el nivell és tan baix que hi tenen perill de col·lisió.

Pel que fa al pantà d’Oliana, també segons les mateixes dades de la CHE, el seu percentatge de capacitat és més alt, però està igualment a un nivell baix: ara mateix té unes reserves de 41,57 hm3, que signifiquen menys de la meitat (49,31%) de la seva capacitat actual, que és de 84,3. El volum d’aigua a la presa alturgellenca també ha baixat respecte d’ara fa una setmana, quan estava a 46,21 hm3.

 

El CCAU lamenta que s’hagi seguit buidant Rialb

D’aquesta situació extrema, i de les seves causes, se n’ha parlat també al darrer ple del Consell Comarcal de l’Alt Urgell. Al torn de precs, la vicepresidenta de l’ens, Cristina Barbens, va demanar que s’enviï una carta a la CHE per a instar-la a establir directrius més clares i estrictes pel que fa als desembassaments, per a evitar que la diferència entre l’aigua que en surt i la que hi arriba porti a descensos radicals com aquest.

Barbens assegura que l’Agència Catalana de l’Aigua (ACA) sí que està donant resposta, situant els municipis en situació d’alerta o de prealerta i donant-los directrius de control de l’aigua i de la capacitat mínima dels pantans a les denominades conques internes.

En canvi, en el cas del riu Segre, des de l’Alt Urgell es lamenta que l’òrgan estatal no fa un control acurat i es limita a publicar l’Índex de Sequera, que de fet al llarg d’aquest mes de juliol no s’ha actualitzat, malgrat que a final de juny ja s’hi reconeixia que la zona estava “en situació d’emergència”.

En aquest context, Cristina Barbens ha criticat que al llarg de tot el juliol la CHE ha permès, i segueix permetent, que els embassaments de Rialb i Oliana “es vagin buidant”, tant per a generació d’energia elèctrica com per a enviar aigua aigües avall, principalment als canals de reg de la plana lleidatana.

Una dinàmica que des del Consell consideren ara mateix il·lògica quan aigües amunt, tant a l’Alt Urgell com a la Cerdanya, hi ha trams del riu Segre que ja estan pràcticament secs i molts ajuntaments fa setmanes que apliquen restriccions a determinats usos de l’aigua.

Per tot plegat, el Consell demanarà per carta que la Confederació s’impliqui de manera més clara en els problemes que ja es viuen a l’Alt Urgell i digui més clarament “com s’ha de gestionar l’aigua”, a més d’aportar-hi solucions. A nivell més general, i tornant a les dades actuals, ara mateix els pantans catalans de la conca de l’Ebre tenen en conjunt unes reserves de només un 47,62%, quan ara fa un any arribaven fins al 73,76%.

Segons estudis de la CHE mateix, a diferència d’altres zones on els pantans abasteixen principalment el consum urbà i industrial, a la conca de l’Ebre la immensa majoria de l’aigua embassada als pantans (el 90%) es destina al regadiu de planes com la de Lleida.

 

Les conques internes catalanes, també a nivells baixos

Pel que fa a les conques internes, en conjunt ara mateix estan a només un 44% de reserves, mentre que l’agost de 2021 superaven el 80%. I dins d’aquestes conques, el sistema Ter-Llobregat -que abasteix bona part de les àrees de Barcelona i Girona- presenta una situació semblant: al 45%, cosa que ha portat l’ACA a activar la prealerta per sequera i a advertir que aquest setembre ja hi pot haver restriccions en aquestes zones urbanes.

Quant a la conca del Llobregat i el Cardener, el pantà de la Baells, al Berguedà, està ara amb només un 39% de reserves, menys de la meitat de les de juliol de 2021, quan assolia el 85%, i encara més per sota de la mitjana de juliol de la dècada passada, en què solia superar, fins i tot, el 90%.

Encara més preocupant és l’estat de la Llosa del Cavall, a la Vall de Lord, ja que ha baixat fins al 27%, cosa que ja ha obligat a suspendre algunes activitats a empreses locals d’esports de natura. I pel que fa al Ter, el pantà de Sau (Osona) emmagatzema ara mateix menys de 70 hm3, un 42% de la seva capacitat, que és de 165. I l’embassament veí de Susqueda només guarda 114 dels 233 hm3 que pot contenir. Per tant, està al 49%, quan ara fa un any arribava al 87%.

Deixa un comentari

TOTES LES NOTÍCIES