El Mediterrani en general i, també l’occidental, ha polvoritzat els seus rècords de temperatura aquest estiu que tot just hem deixat enrere. Segons Copernicus i també el CEAM (Centre d’Estudis Ambientals del Mediterrani) la temperatura superficial mitjana de TOT el Mediterrani va ser de 28,47 °C el dia 15 d’agost.
Però, segurament, l’element més destacat és que, des del dia 6 d’agost, sempre es va mantenir per damunt dels 28 °C. Aquesta temperatura mai s’havia superat de forma sostinguda, tants dies seguits. Les dades sistemàtiques es mesuren des de 1982, ara fa quaranta-dos anys. Cal dir que, als mesos d’estiu, des de 1997, mai s’han assolit valors mitjans superficials, inferiors a la temperatura mitjana habitual. Si sortim dels registres globals de tota la Mediterrània i, ens centrem en la nostra àrea, hi ha dues mesures també rècord.
Per una banda, al mar balear. Allà, les boies de mesura automàtica, repartides per l’arxipèlag han marcat aquest estiu, valors extremadament elevats. La de Sa Dragonera, a l’oest de Mallorca, és la que té els registres més històrics més alts des de 2009, any en què es va posar en servei. Per tant, quinze anys de registres. El dia 12 d’agost va arribar als 31,87 °C. Es tracta d’una temperatura elevadíssima tenint en compte que, aquest estiu, ha estat lluny de les elevadíssimes temperatures rècord de l’aire de 2022 i el 2023.
El dia 11 d’agost de 2018 va arribar als 31,31 °C. Mentre que el dia 24 del mateix any 2018, van ser 31,36 °C. Aquell any, la de Tarragona (en servei des del 2004) va arribar als 29,77 °C. Si ens acostem a la línia de costa, a L’Estartit, hi ha l’estació manual més antiga i fiable de tot el Mediterrani. Cinquanta-dos anys de mesures sense interrupció per part de l’observador altruista Josep Pascual. Unes mesures, extraordinàriament metòdiques i precises. Doncs, el dia 9 d’agost es van enregistrar 27,65 °C. Es tracta de la temperatura més alta mai enregistrada en aquest punt, concretament a 1 milla a llevant de les Illes Medes. Sempre amb registres instrumentals, en aquest cas des de 1972.
Superar els 27 graus a la superfície del Mediterrani de forma habitual a l’estiu, col·loca el nostre mar en el nivell d’aigües tropicals. Això significa una quantitat d’energia per a les depressions o borrasques suplementària. L’aire càlid és l’aliment perfecte per les pertorbacions més violentes. Sí que és veritat que, per a tenir estructures com els huracans del Mar Carib, per exemple, no tenim les condicions geogràfiques de latitud adients, però, sí que els detectats Medicanes, des dels anys setanta i, recentment de forma més habitual, són sistemes que poden portar fenòmens de notable virulència. La predicció meteorològica i el seny en l’ocupació del territori seran clau en la minimització dels efectes dels fenòmens més greus.