El lleó Kandinga

Portada del llibre El lleó Kandinga
Portada del llibre El lleó Kandinga

Títol: El lleó Kandinga
Escriptor/a: OFOGO, Boniface
Il·lustrador/a: Elisa Arguilé
Traducció: Ignasi Centelles
Editorial: Kalandraka
Col·lecció: Llibres per a Somniar
Pàgines: 36
Edat: primers lectors

Kalandraka ja havia editat El lleó Kandinga l’any 2009 quan compartia edició catalana amb Hipòtesi. L’edició actual, que incorpora algunes correccions ortotipogràfiques, coincideix gairebé en el temps amb un nou llibre de l’autor que va en una mateixa línia: A pas de tortuga (Kalandraka, 2021).

El lleó Kandinga és una faula de la tradició oral dels bantus explicada per la veu de Boniface Ofogo Nkama (Omassa, Camerun, 1966), narrador i especialista en llegendes, mites i tradicions de l’Àfrica negra. El text, que manté el ritme i el to del llenguatge oral, reflexiona sobre la importància de compartir i posa en evidència l’egoisme de la condició humana.

La història del lleó Kandinga ens transporta a la sabana africana per presentar-nos aquest lleó que, tot i haver estat molt poderós, ara viu la vellesa ben sol, abandonat per amics i familiars per culpa de la seva maldat. Una llebre li proposa un tracte: l’ajudarà a caçar uns quants animals a canvi d’una part dels guanys. Ja us podeu imaginar, però, que la supèrbia del lleó li farà oblidar el pacte un cop tingui la panxa plena. La tragèdia final està servida, i la lliçó que tancarà la faula és evident: «Si tens molt, és bo que ho comparteixis amb els que no tenen res

Al meu entendre, però, allò que converteix el llibre en una obra singular és sens dubte la feina d’Elisa Arguilé (Saragossa, 1972), Premi Nacional d’Il·lustració 2007. Aquesta il·lustradora, que publica menys en l’àmbit de la literatura infantil del que voldríem, aconsegueix dotar les imatges d’una força expressiva brutal, jugant amb una intensitat que ens evoca l’art primitiu, amb un lleó protagonista i una serp que ens recorden les màscares rituals africanes.

Arguilé no és una il·lustradora que triï el camí fàcil. Podria haver optat per crear escenes descriptives (el lleó sota el baobab, la llebre que s’hi apropa, la fila d’animals enganyats…), però ha preferit no posar l’accent en les figures, sinó en transmetre la força i la cruesa de la història. I ho aconsegueix jugant, gairebé des de l’abstracció, amb taques de colors càlids i un to vermellós molt potent que ja ens colpeix des de la coberta i les guardes. La doble pàgina a sang amb la boca oberta del lleó i les pàgines on apareix la serp són realment impactants.

L’interès d’Arguilé per il·lustrar l’essència de la faula i evocar-nos el seu lloc d’origen em sembla, a banda de professional, molt respectuós amb la tradició.

Glòria Gorchs / Clijcat / Faristol

[do_widget id=category-posts-pro-64]