Lluitem contra el racisme a tot arreu, cada dia i tot l’any.
L’important no és la data és el que ens permet parar-nos a reflexionar sobre les causes més profundes d’aquest mal quotidià, amb el qual ja hem comès l’error de normalitzar i creiem que és residual i inevitable en les nostres societats.

Entenem racisme com el conjunt d’idees i pensaments que justifiquen les accions, conductes o actituds en què hi hagi elements d’inspiració racial que tinguin per objectiu la discriminació, distinció i exclusió dels drets humans en condicions d’igualtat. Això no és una cosa amb la que neix l’individu, sinó que s’aprèn a ser racista. És una cosa que s’adquireix a partir de la reproducció de valors, que històricament estan fent arrels a moltes cultures i que en moments en què les condicions socials empitjoren surten a la llum de manera més descarada recolzant-se en discursos polítics o teories.

El racisme és una eina de discriminació social, igual que es pot produir per gènere, edat o orientació religiosa; i la discriminació existeix per poder mantenir l’ordre social establert.

Així, mitjançant la discriminació racial, es justifica la negació d’una sèrie de drets civils, polítics, socials, econòmics o culturals per considerar-los éssers inferiors que no tenen per què gaudir d’ells, la qual cosa és molt perillosa pel fet de despullar a un/a de l’individu i això deixa via lliure per a qualsevol tipus d’atrocitat, si no ho és ja en si mateixa.

Això permet col·locar se a un mateix per sobre, en un grup superior, i així podem anar reproduint la seva ocupació i ingressos, riquesa i estatus social, o poder social tan necessària per mantenir aquest ordre, creant altres grups i etiquetant com “els altres” i establint relacions de domini a partir de diferències de diferent tipus, en aquest cas es fa servir el racisme.

La persona que pateix aquesta discriminació sent un complex d’inferioritat, ja que la mateixa societat insisteix que es crea inferior i pràcticament l’obliga a disculpar-se per la seva condició, sentint-ho com una cosa vergonyosa, humiliant i indigne d’un mateix, cosa que condiciona la personalitat i el comportament de qui el pateix.

Es pot posar fi a la discriminació racial? Cal lluitar per aconseguir-ho, cal acabar amb tota mena de prejudicis i conductes i això, en el pla individual, només s’aconseguirà intentant comprendre la situació de “l’altre”, comprendre la realitat com em sentiria jo en aquesta situació?

Però per acabar amb la discriminació racial és necessari un canvi de valors, actituds i comportaments que es vagin reproduint a través de les generacions igual que ho ha fet la discriminació. És necessària la important educació. El fet que les societats cada vegada siguin més de diferents cultures, es podria portar a comprendre millor a l’altre.

El racisme no té sentit perquè tots som iguals, grans, petits, nens, adults, adolescents, bruns, blancs, tots som iguals

Persones de tot el món, que viuen al nostre planeta, cap ha de ser exclòs, tots som de la Terra,

Dolor em produeix, persones sense ànima, que insulten, rebutgen a unes altres, pel seu color, per la seva vestimenta, i no intenten simpatitzar amb aquells, i aquelles, mal em produeix, sofriment i pena.

No pots discriminar pel simple color, les persones de color, són iguals que tu amb el mateix cor o fins i tot més.

Tingues compassió, i deixa-ho si us plau, posa’t en el seu lloc, posa’t en el cos dels altres, fa mal amb les teves paraules, no t’adones del que parles.

Coneix a aquesta persona, oblida el seu color, només queda’t amb la seva personalitat i dóna-li el teu amor, i ella o ell et lliurarà el seu cor.