El Ministeri de Salut ha presentat aquest dilluns els principals resultats de l’Enquesta Nacional de Salut d’Andorra (ENSA) 2024, que recull dades sobre l’estat de salut de la població, l’ús que en fa aquesta dels serveis sanitaris i altres determinants socials vinculats a la salut. La ministra de Salut, Helena Mas, i la metgessa en salut pública de l’Àrea de prevenció, promoció i vigilància de la salut, la Dra. Mireia Garcia, han estat les encarregades de presentar els resultats.
“Aquesta enquesta ens permet tenir una fotografia de l’estat de salut de la població i dels hàbits d’aquesta i poder dissenyar polítiques i accions ajustades a les necessitats de la població”, ha afirmat la Helena Mas.
Entre les principals conclusions sobre l’estat de salut de la població, destaca que vuit de cada deu persones enquestades (el 80%) assegura tenir un bon estat de salut, millorant els percentatges de l’anterior ENSA (2011) que se situaven en el 77%.
En el cas del benestar emocional, aquest se situa en el 70%, només tres de cada deu persones enquestades ha tingut malestar emocional en les dues setmanes anteriors. En aquest cas, els homes tenen millor salut emocional (77,7%) que les dones (64,8%), especialment en la franja d’edat jove intermèdia (dels 25 als 34 anys).
D’altra banda, sobre els serveis sanitaris, l’ENSA recull que el 91,4% de les dones i el 94,1% dels homes recomanaria el seu metge referent a altres persones; i el 97,5% de les dones i el 94,5% dels homes assegura que si té un problema nou, visita l’atenció primària abans que un altre lloc. “Les dades de l’enquesta demostren que el sistema de la via preferent, pel que fa als metges referents, surt reforçat i està plenament implementat. Ara, ens posa com a focus d’actuació la promoció dels centres d’atenció primària d’infermeria de referència”, ha relatat Helena Mas.
També en el cas dels serveis sanitaris, la gran majoria de les persones enquestades que en els darrers 12 mesos han necessitat una atenció sanitària se l’han pogut permetre econòmicament. “Hem anat augmentant les prestacions que contempla la cartera de serveis de la CASS, justament per a garantir que tothom pugui accedir a aquestes prestacions”, ha afirmat la titular de Salut.
Hàbits relacionats amb la salut
L’ENSA dedica una part de les preguntes a observar les pràctiques preventives (controls periòdics i participació en els cribratges poblacionals) i els hàbits relacionats amb la salut, com el consum de tabac, l’alcohol i altres drogues i la pràctica d’activitat física diària.
Entre els indicadors que milloren destaquen la disminució del consum del tabac. En aquest punt, es detecta una davallada dels fumadors homes des de la primera ENSA, el 1991, (52% vs. 30%) i un increment dels que no han fumat mai (30% vs. 42%). A més, dels resultats se’n desprèn un increment del percentatge de dones que han deixat de fumar entre les dades de 2011 i les de 2024 (15% vs. 24%).
També augmenten els percentatges de pràctica de l’activitat física moderada-intensa en el temps de lleure respecte al 2011, tant en les dones (43,2% vs. 30,9%), com en els homes (56,1% vs. 36,6%), i el percentatge de persones que caminen 30 minuts al dia se situa en el 30%, superant aquest llindar en la franja d’edat entre 45 i 64 anys.
Així mateix, milloren els indicadors sobre el seguiment de pràctiques preventives, com és el cas de l’augment dels percentatges de les persones que se sotmeten a controls periòdics i als cribratges poblacionals organitzats pel Ministeri de Salut, de càncer de mama i de càncer de còlon i recte. Concretament, el 87% de les dones d’entre 50 i 74 anys es fan mamografies (el 61% de les quals del programa del Ministeri de Salut), el 78% de les dones es fan citologies periòdicament i el 63% dels homes i el 49% de les dones entre 50 i 74 anys s’han fet la darrera prova de sang oculta en femta en el marc del cribratge poblacional de càncer de còlon i recte.
Mentre que un dels indicadors a millorar és l’obesitat i el sobrepès. En aquest punt, el 39,6% dels homes i el 26,4% de les dones té sobrepès i el 13% dels homes i les dones, obesitat, a diferència dels percentatges de 2011, que eren més baixos.
També com a punts a millorar s’hi troba el consum d’alcohol, ja que les dades reflecteixen una disminució de les persones abstèmies respecte al 2011 (dones: 34% vs. 52%; i homes: 20% vs. 30%), un augment del percentatge que el consumeix de forma moderada (dones: 60% vs. 44%; i homes: 68% vs. 58%). “Ens preocupa i treballarem amb els centres educatius, el Pla nacional contra les drogodependències i tots els actors implicats per a reduir aquestes xifres”, ha matisat Mas.
Pel que fa a la morbiditat crònica (entesa com la presència de malalties o problemes de salut de llarga durada) presenta xifres a millorar, segons la metgessa experta en salut pública, Mireia Garcia. De les vint-i-nou patologies enquestades, les més freqüents presenten un increment respecte el 2011. En el cas dels homes són el mal d’esquena crònic (lumbar o dorsal) (20,9% vs. 14%), el colesterol elevat (16,6% vs. 12,5%), els problemes d’audició (15,2% vs. 3,2%), la pressió alta (15% vs. 8%), les al·lèrgies cròniques (13,8% vs. 8,9%) i l’ansietat (12,5% vs. 4,9%). I, en el cas de les dones són el dolor cervical (27,5% vs. 32%), la mala circulació (24,2% vs. 29,8%), el mal d’esquena crònic (lumbar o dorsal) (29,4% vs. 24,8%), les varius a les cames (25,5% vs. 21,9%) i l’ansietat (23,8% vs. 13,9%).
Finalment, la Dra. Garcia s’ha referit a la confiança vacunal. Sobre aquesta qüestió ha assegurat que hi ha una valoració positiva general de les persones enquestades sobre les vacunes (les consideren útils per a prevenir infeccions i creuen que és molt important que tots els infants es vacunin), no obstant això, hi ha un percentatge del 25% que dubta sobre la seguretat d’aquestes.
L’enquesta, elaborada amb la col·laboració d’Andorra Recerca i Innovació (AR+I), ha fet entrevistes a una mostra de 900 persones majors de 15 anys residents al Principat. El mostreig s’ha estratificat per parròquies i seleccionat de manera proporcional les persones per sexe i edat, afegint-ne la variable de nacionalitat, amb l’objectiu d’obtenir la informació més ajustada a la realitat del país. A banda de les dades exposades, també s’ha preguntat als enquestats sobre aspectes socioeconòmics que poden tenir una relació amb l’estat de salut de la població, com per exemple, les dificultats per a arribar a final de mes, les característiques laborals, les càrregues de treball domèstic o les característiques de l’entorn on viuen.
Pròximament es podrà consultar l’Enquesta Nacional de Salut a la web del ministeri.