Al meu parer, l’enveja ve a ser un sentiment que una persona experimenta, en cobejar, o simplement desitjar, allò que altri posseeix com a patrimoni material o immaterial. Crec que, com qualsevol altra emoció humana, se’ns pot escapar de les nostres mans, fins arribar a deteriorar la nostra pau interior i les nostres relacions socials.
Molt sovint l’enveja és vista com una emoció humana normal. No sempre i a tot arreu ha estat així. Un bon nombre de persones, la perceben com una cosa perversa i nociva. Jo penso que que hi ha una enveja sana que fa rodar el món i una de malsana que tortura l’ànima.
Qui de nosaltres no ha envejat alguna cosa al llarg de la vida? Ocorre, però, que mentre la major part de la gent sembla tenir la capacitat de regular les emocions, altres troben serioses dificultats per a canalitzar-les adequadament.
Quan una persona permet que la seva enveja influenciï el seu comportament i personalitat, crec que ha de pensar que tot plegat pot afectar les relacions amb el seu entorn. Reconèixer les característiques de la forma d’envejar, és la primera passa per a saber com gestionar la situació, si cal, amb l’ajuda d’un professional.
La meva mare deia: «Si l’enveja piques com la tinya, anant pel carrer veuríem la gent gratant-se el cos tota l’estona».