Dubtes existencials

L’antiga explicació del món ja no serveix i les persones es desesperen, sotmeses a angoixants dubtes existencials. No hi ha una explicació senzilla, tot i que cal intentar oferir algunes respostes. Des de fa algun temps es dóna el fenomen de la saturació. Persones que disposen de tants béns i articles de consum que al final no saben quin sentit té tot això. D’altres, condemnades a una creixent desigualtat social i precarietat. És molt difícil orientar-se per la gran quantitat d’informació contradictòria amb la que els mitjans de comunicació embolcalla a una ciutadania alienada. També la constatació que els polítics no diuen normalment la veritat, possiblement per no considerar-la bona en una campanya electoral.

Tot això origina en moltes persones una gran inseguretat, que provoca que comencin a buscar un nou ordre de valors, que pugui servir de base per a un canvi vital satisfactori, que doni sentit a la seva existència. Durant segles, era sobretot l’humanisme europeu qui oferia un sistema universal de valors, actualment caigut en descrèdit, al no haver aconseguit convertir en veritables éssers humans a una ciutadania europea, amb respostes adequades per abastar les seves necessàries exigències ètiques. L’home hauria de ser la mesura de totes les coses, en un món estranger per a ell, que ha creat en contra dels seus interessos, al no saber organitzar-lo pel desconeixement de la seva pròpia naturalesa. En lloc de potenciar a les persones ho està fent pels diners, la qual cosa, paradoxalment, el fa sentir desgraciat.