L’Associació per la Defensa del Llop i l’Os al Pirineu (ADLO Pirineu) ha detectat, per primer cop, la presència d’un linx ibèric (Lynx pardinus) a la serralada pirinenca. Aquesta entitat ha assegurat que, mitjançant les càmeres de seguiment, l’exemplar ha estat vist “a prop de la frontera amb França”, sense detallat a quina vall o comarca s’ha produït l’albirament, tot i que aquestes càmeres són les que es fan servir per a controlar la presència de l’os bru i el llop. Sí que han explicat que es tracta d’una zona “amb presència de llebres, isards, cabirols i altres ungulats, a més de marmotes”.
En un comunicat, el col·lectiu ha manifestat que per a ells aquesta localització és “una fita històrica per a la conservació de la fauna sensible al territori”, tenint en compte que fins ara no se’n tenia constància documentada de la seva presència. De fet, el linx ibèric no és propi del Pirineu, perquè l’espècie autòctona era el linx boreal (Lynx lynx), desaparegut ja fa dècades. També han dit que “probablement, es tracta d’una de les deteccions de linx ibèric a major altitud de la península Ibèrica, ja que la càmera de fototrampeig està situada a gairebé 1.750 metres d’altitud, a set quilòmetres de la frontera amb França”.
El desplaçament del linx ibèric, afirmen, “seria poc habitual en l’espècie, tenint en compte que l’ha fet un animal de 4 anys procedent de la serra nord de Sevilla”. La seva detecció es va produir a l’abril, tot i que la càmera no va ser revisada fins aquest estiu. També va ser enregistrat en vídeo en un altre dispositiu proper, en el qual es veu caminant durant la nit.
Segons ADLO, “la detecció del linx ibèric confirma el Pirineu com a hàbitat potencial”. I en aquest sentit, opinen que caldria “impulsar la seva reintroducció i conservació”. Ho justifiquen perquè creuen que podria tenir “un paper clau com a depredador natural de conills, que representen prop del 90% de la seva dieta”, i reduir així la “sobrepoblació” d’aquest animal, si bé matisen que actualment aquesta problemàtica és més pròpia de la plana de Lleida que no pas del Pirineu.
Rebuig del sector agrari a la introducció del linx ibèric
Aquesta possible potenciació del linx, però, compta amb el rebuig dels mateixos agricultors, els més afectats per aquesta plaga. En aquest sentit, el febrer passat la Generalitat i l’organització Revolta Pagesa van incloure la no introducció del linx ibèric en l’acord per a desconvocar les noves tractorades que havien iniciat i que preveien continuar. I és que el major control de la fauna salvatge protegida era una de les principals reivindicacions que les organitzacions agràries havien inclòs a les protestes. En aquest pacte, el sector també va exigir canviar el format de la nova Agència de la Natura i incloure més representants del sector primari a la direcció d’aquest òrgan abans de posar l’agència en marxa.
Sobre els motius, des del sindicat Joves Agricultors i Ramaders de Catalunya (JARC) ja havien expressat anteriorment que rebutgen la introducció perquè creuen que comportaria “restriccions en les activitats agràries, impacte econòmic amb mesures compensatòries insuficients, inseguretat per a les explotacions” i, fins i tot, “augment de la població de conills, perquè (el linx) mata d’altres depredadors més eficients”.