Quan llegiu aquest article estaran a punt d’arribar o, hauran passat fa pocs dies, les eleccions europees.
En el primer debat electoral transmès ara fa tres setmanes pel Canal 324 de la Televisió de Catalunya, hi van participar els líders europeus. Entre ells Úrsula Von der Layen. Un dels punts clau, juntament amb el clima, la salut, etc. va ser l’anomenada desinformació.
Les xarxes socials, actualment són gairebé universals i treballen 24 hores i 365 dies a l’any, els anomenats diaris o plataformes digitals d’informació també. Obres un navegador i t’arriben titulars, gairebé sempre amb mitges veritats o, directament falsos. Saber que és veritat o mitja veritat és, per molta gent, molt difícil de desgranar. Empassar-se mentides és, sovint, molt fàcil.
Tractaments miraculosos, recomanacions esportives sensacionals i per a “tothom”, notícies polítiques, econòmiques, etc. completament desviades, són el pa nostre de cada dia.
En l’Emergència Climàtica això també és continuat i dispara a tort i a dret.
Constantment al telèfon mòbil ens arriben suposades “notícies” que trinxen amb arguments febles, parcials o, directament falsos l’única sortida energètica que li queda a la humanitat que és l’electrificació. Notícies continuades de troballes de pous de petroli sensacionals, defensa de calderes de gas ineficients (comparada amb l’eficiència de les bombes de calor) o cotxes elèctrics que no paren de cremar, són constants.
Fa poc, un periodista feia públic que havia trobat “l’amo” de l’aparent portal automobilístic digital anomenat “Diariomotor”. Resulta que darrera aquest portal del món del motor hi ha una agència de publicitat. No pas una agència d’informació. És a dir, hi ha qui paga per titulars literals com: “Las ventas de coches eléctricos no avanzan como deberían y la solución puede ser convertirlos en coches de gasolina”. De traca i mocador.
Estem en un món on, cada cop més es fa difícil saber que és veritat i és mentida i això fa que molts interessos ocults o, directament sense careta, avancin sense aturador.
Per Francesc Mauri