L’addicció es defineix com la necessitat de realitzar una conducta o consumir una substància per a retrobar la calma, és a dir, no es fa per plaer, sinó més bé, per necessitat. La persona addicta és esclava del seu comportament, dels seus pensaments, del seu vici (sexe, compres, joc, tabac, alcohol, drogues il·legals, etc.) És un comportament autodestructiu físicament o econòmicament, però, incontrolat perquè està guiat per la impulsivitat i, la persona, tot i ser conscient dels perills que comporta, no pot deixar de realitzar-ho. Aleshores, quan decideix de parar i deixar-ho de banda, es troba que ha de canviar d’hàbits, costums i en moltes ocasions, també de cercle social.
Ha de mudar-se de zona de residència, canviar de feina, deixar de freqüentar certs llocs, separar-se de certes persones, etc. Això seria per la part del cercle social i pel costat dels hàbits i costums: ha d’adquirir-ne de nous i, per sort, moltes vegades faciliten el canvi social. Per tant, és la primera cosa a fer si algú vol deixar la seva addicció, però com tot canvi, comporta esforç, sacrifici i pors al principi. Ara, el resultat sempre és beneficiós perquè les seves finances o salut acaben beneficiant-se i encara millor, recupera la llibertat d’anar on vol sense haver-hi d’estar pensant a consumir. Recupera l’opció de negar-se a fer-ho i en part, perquè sap que si ho torna a provar, encara que només sigui una vegada, té moltes probabilitats de recaure en l’addicció.
Així és que, la persona addicta ho és de per vida i no acceptar aquesta realitat és un motiu més per a no superar l’addicció, un ha d’acceptar les seves condicions físiques o mentals si vol adaptar-se al seu ambient social. Per això mateix, moltes vegades s’ha de canviar aquest ambient i buscar un més acord als nostres objectius actuals. Un ambient que ens ajudi a aconseguir-los i, paral·lelament, que ens faciliti mantenir-los per a així convertir-los en els nostres nous hàbits i costums.
També podeu seguir-me a https://www.facebook.com/elbachirri.