Si ens preguntessin a cadascun de nosaltres què sabem de la paraula fraternitat, molts no sabríem que respondre, o com hauríem de saber parlar-ne. Doncs, jo crec que a la família és al primer espai on podem viure la fraternitat. És la gent més propera a tu, possiblement la que més t’estima també.
El fet de néixer ens possibilita tenir pares i germans, però la fraternitat es construeix des dels petits gestos: compartir les alegries i les tristeses, col·laborar en els treballs de la casa, jugar junts, parlar del que ens preocupa, perdonar quan sorgeixen els conflictes, etc. Saber compartir i fer equip, sentir-te part d’alguna cosa o unit a algú és sempre gratificant, i una bona raó per a esforçar-te, per a millorar i ser capaç, així, de donar a qui estimes.
Perquè sabem que al món que ens ha tocat viure, un dels valors més ponderats és el de l’egoisme i la superació personal per sobre de l’entorn social que ens envolta. No obstant això, en aquesta cultura del fer-se un a si mateix, vivim immersos en un procés d’economia, social, polític i cultural, que ens porta a viure una realitat internacional conjunta.
Ara és més fàcil sentir-nos units a persones i països que gairebé no coneixem. Així, la persona que està conscienciada i és solidària, creu fermament que la relació entre éssers humans ha d’estar fonamentada en la igualtat i la justícia i se sent part integrant d’aquesta humanitat acceptant ser responsable amb l’altre de les càrregues.
Tots podem i hauríem de tenir el deure de contribuir amb la fraternitat humana, aplicant-la amb senzilles accions a la nostra vida quotidiana. Exemples: Somriure, estimar, valorar, servir, ajudar, col·laborar, participar, etc.
Ensenyem als nostres fills i éssers estimats la importància fonamental dels valors, aplicant-los amb el nostre exemple. Podem cercar junts la veritat en el diàleg, en la conversa…
Crec que és un camí, fet de silencis i de patiments, capaç de recollir amb paciència la llarga experiència de les persones amb les quals hem conviscut. Tot això, és el més gran que podem tenir, una informació que ens porta a la saviesa. La saviesa no es fabrica amb cerques ansioses per internet, ni és una informació que pot ser veritat, perquè no està assegurada.
D’aquesta manera, no es madura en la trobada amb la veritat. Així, la llibertat és una il·lusió que ens venen i que es confon amb la llibertat de navegar davant d’una pantalla. Ningú madura ni aconsegueix la seva plenitud aïllant-se dels altres.
Per això, la fraternitat no és només resultat de condicions de respecte. La fraternitat té alguna cosa positiva per a oferir a la llibertat i a la igualtat. Tampoc la igualtat no s’aconsegueix definint que “tots els éssers humans són iguals”, sinó que és el resultat del cultiu conscient, per a educar i ensenyar la fraternitat.
Resumint, és necessari promoure el respecte per les diverses identitats i tradicions, i alhora enfortir la unió més enllà de les diferències, harmonitzar persones, idees i sentiments en una convivència enriquidora i oberta.
La fraternitat per a conviure entre els humans és fàcil; exigeix ser benvolent, no ser egoista i pensar en els altres, independentment de la seva condició i circumstància. Reconèixer que tots tenim dret a ser i estar.