Confonem sinceritat amb imprudència? La sinceritat és bona, però ha d’anar acompanyada de la prudència. Siguem prudents a l’hora de parlar i escriure als nostres murs personals, a les xarxes socials. Ens evitarem molts problemes.
Practicar la sinceritat sense la prudència pot destruir, ofendre en comptes d’animar, separar en comptes d’unir i, fins i tot, trencar allò que hauria de romandre sempre unit (com els matrimonis, les amistats, les relacions familiars i, també, els nostres vincles laborals o de negocis).
Per això, mesurem la nostra boca a l’hora de pronunciar paraules de judici i de crítica, de parlar sobre vanitats i temes que no tenen importància. Una persona sàvia, fins i tot quan calla, diu més que una nècia quan parla.
La nostra vida, sens dubte, serà més senzilla i suportable si practiquéssim aquest principi: parlar només quan sigui estrictament necessari, tenint plena consciència que cada vegada que parlem, les nostres paraules deixen de ser només nostres i passen a ser d’aquells que les escolten.
També recordem que, un cop cometem una imprudència (encara que sigui sense adonar-nos-en), demanar disculpes no sempre és suficient per a revertir el dany causat, així que d’ara endavant procurem assumir la vida amb prudència, perquè això portarà com a resultat gaudir de la pau i estima de tots els que ens envolten.
És lamentable, però moltes vegades hem de passar per dures experiències per a adonar-nos dels nostres errors, per descomptat que mai és tard per a rectificar, encara que no es pugui recuperar el que s’ha perdut, sí que es poden aprendre les lliçons per a futures ocasions. Hem de pensar abans de dir el que tenim al cap, ja que sovint ho deixem sortir per a demostrar als altres o per a deixar clar que les coses són com volem.
Realment, és qüestió de pràctica i disciplina formar l’hàbit de ser prudent, per a portar una vida en societat perquè els éssers humans som molt diversos. Necessitem comunicar-nos de manera que puguem gaudir de bones converses.
Ser sincers és no fingir, en les coses que es diuen o en allò que es fa. Ser imprudent significa actuar sense moderació i demostra que no se sap sobre què es parla, a més de causar danys. De vegades confonem ser sincers amb ser imprudents.
Si realment vols resoldre un conflicte actua amb sinceritat, saviesa i prudència, perquè així els altres t’escoltaran i aprovaran els teus comentaris.
No oblidem que és difícil escoltar algú imprudent, perquè només ens sentirem ferits per la seva actitud.
Tractem els altres amb respecte, no humiliem ningú ni l’avergonyim públicament. Si encara estem enfadats, el millor, és que ens calmem i parlem a soles amb aquesta persona. Jo personalment crec que puc tenir de les dues coses. Sincera amb la meva família, amb els meus amics, etc.
Però, de vegades, he tingut moments que, sense pensar per ràbia, por, actitud, etc, sense intenció, he estat imprudent, per no pensar les coses abans d’actuar amb la possibilitat de provocar un malentès. El que surt de nosaltres és el reflex de la nostra vida interior.
Resum: Escolta sense jutjar, parla sense ofendre i observa sense menysprear. Crec, personalment, que són els tres valors que ens farien ser més justos amb els altres.