Comunicat del Govern sobre la situació de l’activista femenina Vanessa Mendoza

Concentració de suport a Vanessa Mendoza, aquest dilluns, davant la Seu de la Justícia
Concentració de suport a Vanessa Mendoza, aquest dilluns, davant la Seu de la Justícia (ATV)

En un comunicat emès aquest matí de dilluns, “el Govern vol aclarir, a petició de diversos mitjans de comunicació internacionals, la situació processal de Vanessa Mendoza, presidenta d’Stop Violències, una associació andorrana de caire feminista”. L’Executiu andorrà va posar en coneixement de la Fiscalia unes manifestacions públiques que la presidenta d’Stop Violències va realitzar el 23 d’octubre del 2019 durant la presentació d’un informe al CEDAW (Comitè de l’ONU per a l’eliminació de la discriminació envers la dona) durant l’examen del IV informe periòdic de seguiment d’Andorra.

La nota assenyala que “Vanessa Mendoza va acusar falsament i sense proves, a criteri del Govern d’Andorra, als funcionaris dels serveis socials. Va acusar-los de forçar a noies menors d’edat embarassades i sense recursos de tenir els seus fills i donar-los posteriorment en adopció; de portar a terme retirades massives de menors per motius econòmics; d’exercir violència estructural i de gènere implícita i explícita cap a les dones filles d’immigrants, o d’incapacitar legalment les dones que han avortat sota el pretext que són pobres, fent-les viure en una constant esquizofrènia i en un estat pervers de violència, subtil i devastador”.

Arran d’aquestes manifestacions, la Fiscalia General va interposar una denúncia contra Mendoza, i acabada la instrucció, el batlle (jutge d’instrucció) va dictar un aute de processament contra la Sra. Vanessa Mendoza acusant-la d’un delicte contra el prestigi de les institucions (article 325 del Codi Penal). El judici oral ha començat avui 4 de desembre del 2023.

Així doncs, i sempre segons el Govern, la situació processal de Mendoza no obeeix en cap cas a la seva militància, legítima i admesa en dret a Andorra, ni a la seva defensa del dret a l’avortament lliure de les dones a Andorra, la qual cosa està emparada i protegida pels drets fonamentals d’associació i a la llibertat d’expressió que estableixen els articles 17 i 12 de la Constitució, respectivament.

L’acció promoguda per la Fiscalia General -en l’escrit de qualificació provisional de la qual no sol·licita en cap cas una pena de presó, sinó d’inhabilitació i de multa econòmica- no té com a objecte la represàlia o la intimidació de Mendoza, sinó “la defensa de la integritat i el bon nom dels treballadors dels serveis socials del Govern d’Andorra, arran d’unes manifestacions que no obeeixen a la realitat i que s’ha entès que excedeixen els límits que qualsevol estat de dret i democràtic estableix en l’exercici del dret a la llibertat d’expressió”.

En tot cas, el Govern d’Andorra -diu el comunicat- ha manifestat i evidenciat el seu compromís amb els diferents mecanismes i instruments de seguiment dels drets humans, tant en el marc de l’Organització de Nacions Unides com del Consell d’Europa, i per tant ha informat i comunicat regularment als comitès, relators i comissaris de drets humans respectius de les accions dutes a terme en el cas que ens ocupa.



La interrupció voluntària de l’embaràs a Andorra

El Govern d’Andorra treballa per a adequar les normes i la pràctica sobre la interrupció voluntària de l’embaràs a l’evolució de la societat andorrana, que anhela la igualtat plena i efectiva entre dones i homes. Per això, la legislatura anterior (2019-2023) ja es va crear el Servei públic d’atenció integral a les dones (SIAD) que ofereix assessorament i acompanyament professional, gratuït i confidencial, a les dones que decideixen interrompre voluntàriament l’embaràs, i que permet derivar-les a centres mèdics de referència dels països veïns.

A més, des de fa un parell d’anys es treballa en una modificació del Codi Penal que estableixi l’exempció de responsabilitat penal a les dones que decideixen interrompre voluntàriament el seu embaràs fora d’Andorra, la qual cosa permetria també el reemborsament econòmic de la intervenció mèdica per part de la seguretat social andorrana. Aquesta solució suposaria un avenç cabdal en el reconeixement dels drets sexuals i reproductius de les dones al Principat, i alhora permetria mantenir l’estructura institucional andorrana que gaudeix d’un suport molt ampli entre la ciutadania i que ha permès la pau, la independència i la pervivència d’Andorra durant més de set segles. L’Executiu confia que l’exempció de responsabilitat penal esmentada farà factible la possibilitat de rescabalar econòmicament les persones qui decideixin interrompre l’embaràs i no disposin de recursos suficients.

L’article 8.1 de la Constitució aprovada el 1993 “reconeix el dret a la vida i la protegeix plenament en les seves diferents fases”. Al mateix temps, el Codi penal vigent del 2005 tipifica penalment la interrupció voluntària de l’embaràs tant en el cas de la dona com del facultatiu mèdic, i comporta per tant que no es puguin practicar avortaments en territori andorrà. Cal esmentar, però, que no s’ha incoat cap causa penal contra una dona o un metge a l’empara de la tipificació esmentada anteriorment.

TOTES LES NOTÍCIES