El Comú de Canillo ha aprovat aquesta tarda de dimecres el pressupost per a l’exercici de 2024. La corporació que encapçalen els cònsols, Jordi Alcobé i Marc Casal ha fixat un pressupost equilibrat de 20.647.971 euros, un import que es manté en una xifra pràcticament similar a la de l’any anterior. El nou equip comunal ha presentat un pressupost continuista i prudent amb una previsió de despeses i ingressos equivalent i sense dèficit públic.
El pressupost 2024 continua garantint la solvència del Comú de Canillo, atès que els ingressos corrents, de 12.861.348 euros financen les despeses de funcionament d’11.829.748 euros, “el que equival a dir que el Comú de Canillo s’autofinança amb el seu funcionament propi amb un superàvit de les operacions corrents de 1.031.600 euros”, afirmen des de la corporació. Alhora, el pressupost d’enguany estableix unes inversions de 7.258.325 euros, de les quals prop de 6 milions d’euros són noves inversions.
Com a projectes més significatius, la corporació impulsarà la millora de la mobilitat per als vianants, l’embelliment dels pobles, la protecció del patrimoni natural, i l’aposta per les energies renovables i l’estalvi energètic, entre altres.
Les partides més destacades quant a inversió son les relacionades amb la remodelació i millora de carrers. En concret, 1,65 milions d’euros destinats al nucli antic de Soldeu, el carrer Regí de Soldeu o la millora i embelliment de les zones de vianants de l’eix comercial de Canillo. També es preveu una dotació per a la finalització del nou Centre d’Atenció Primària (650.000 euros); la remodelació i millora d’edificis comunals i espais públics (1 milió d’€); eixamplaments de carreteres i millores de béns d’ús públic (800.000 €), i altres com xarxes d’aigües residuals, pluvials i d’aigües potable, entre d’altres.
Entrant en detall, el pressupost contempla l’acabament de les obres en curs del nou Centre de Salut, o els eixamplaments de les carreteres de Prats i Meritxell, i l’inici de nous projectes que tenen com a objectiu l’embelliment dels pobles i la mobilitat dels vianants. A més, també s’ha previst la rehabilitació de Casa Federico amb la voluntat que es converteixi en un punt de venda de productes locals i una mostra de l’artesania i l’art popular de la parròquia.
Un altra de les inversions projectades és la creació d’una nova zona lúdica a la Valira a la confluència del riu Montaup. En l’àmbit cultural, el Comú aposta per la continuïtat del festival Canillo Escènic Arts de cara a l’estiu vinent.
Pel que fa a l’àrea social s’han destinat un total de 775.000 euros a ajuts a entitats socials, culturals i esportives. Cal destacar també les subvencions a l’associació de gent gran de Canillo, AINA, Càritas, i les prestacions socials de les quotes de determinats abonaments de les persones sense recursos que ho sol·liciten.
Durant aquest any, l’administració farà front a la renovació de la seu electrònica per tal d’agilitzar els tràmits en línia. Un dels objectius i que també contempla una partida al pressupost és la incorporació d’una àrea que fomentarà la participació ciutadana i la comunicació més directe amb el ciutadà.
Un dels aspectes que la nova corporació inclou en el pressupost és la inversió en energies renovables i en la protecció del medi natural amb l’inici del projecte de la nova planta de biomassa, les inversions en gestió forestal, la continuïtat de la separació d’aigües residuals als veïnats de Meritxell i El Tarter, o les ajudes al manteniment del patrimoni natural com les parets de pedra seca.
Per la seva part, els ingressos pressupostaris es redueixen. S’han establert sota criteris de prudència per tal de tenir en compte un possible alentiment del sector immobiliari i una climatologia menys favorable que podria afectar als ingressos dels productes turístics a l’aire lliure com el Pont Tibetà.
Així doncs, el Comú continuarà dotant el seu fons de reserva per a eventuals situacions i riscos excepcionals, amb el 3% del pressupost i que aquest any s’hi destina ja una xifra superior als 600.000 euros.
Amb aquest pressupost, l’endeutament del Comú de Canillo “es reduirà fins al 28% dels ingressos, una xifra molt solvent i que compleix amb escreix el límit d’endeutament fixat en la Llei de les finances comunals del 200% dels ingressos”, apunten des de la corporació.
Durant la sessió de Consell de Comú també s’ha aprovat la suspensió temporal i sectorial de les llicències urbanístiques en règim d’usos provisionals en les zones de protecció que contempla el POUPC i que son les valls més protegides com ara Incles, La Coma, La Vall del Riu, Mereig i Mountaup. Aquesta mesura temporal afecta a les claus 7.1 i 7.2 de les unitats d’actuació del Pla d’Urbanisme i té com a objectiu regular la tipologia de bordes i cabanes, d’ús provisional, que es podran fer a les Valls. Com ja s’ha manifestat en altres ocasions per la corporació, la regulació pretén posar fi a la construcció de certes bordes disfressades de xalets no propis de l’arquitectura de les valls, i mantenir el caràcter autèntic i tradicional de les construccions de les valls de Canillo. La regulació es vol realitzar sense demora en els propers mesos.
Finalment, el cònsol major ha informat del canvi de nom del rètol sobre l’entrada de l’edifici del Comú, substituint “Comú de Canillo” per “Casa Comuna”, tal com s’ha anomenat sempre l’edifici on té la seu el Comú, diferenciant la identificació de l’edifici amb el de la pròpia institució, i per a simbolitzar la pertinença corporativa i comunitària de tots els ciutadans de la parròquia de Canillo.
Subhasta dels cortons
Posteriorment a la sessió de consell s’ha celebrat la tradicional subhasta dels cortons amb la participació de ramaders i amb la presència dels síndics generals, Carles Ensenyat i Sandra Codina; el ministre de Medi Ambient, Agricultura i Ramaderia, Guillem Casal; els consellers generals, Jordi Jordana, Meritxell Alcobé, Judith Salazar i Marcos Monteagudo; el secretari d’Estat d’Afers Europeus, Landry Riba; i els cònsols d’Encamp, Laura Mas i Xavier Fernández. En aquesta edició s’han subhastat un total de 16 cortons.
Història dels cortons
Fins el 1865, amb l’estrena de l’any començava el mandat dels cònsols que havien estat escollits per un any natural durant el desembre de l’any anterior, i es convocaven els primers Consells de Comú manats de l’any. Alguns anys i de forma excepcional, el primer Consell de Comú manat se celebrava durant els primers dies del mes de gener i, en ell, es cobraven els pagament pendents, o bé per qüestions relacionades amb el pagament del delme o per a contractar un metge de forma urgent, però el més normal és que el primer consell se celebrés entre mitjans i finals de gener i servia per a establir el que havia de pagar cada casa en concepte de quèstia, i per a nomenar els comissionats que havien de presentar els comptes del consolat sortint, i com en tots els consells, per a tractar els assumptes que s’escaiguessin.
Tot i que no té un nom específic, entre finals de gener i mitjans de febrer s’acostumava a convocar el què s’anomenava Consell dels Jornals i Sabudes, ja que en ells es pagaven els jornals i sabudes, és a dir els treballs i desplaçaments que havien dut a terme particulars per compte del Comú o per a rebre la recompensa per la matança de ossos i llops que tant perjudicaven la cabana ramadera, en especial durant l’estiu. També durant el mes de febrer s’ajuntaven, sense que es manés consell, els dos cònsols i els dos consellers amb els comissionats per a repassar els comptes del consolat anterior o bé per a establir el pagament de la quèstia, si no s’havia fet en consell manat durant el mes de gener. Avui en dia també se celebra un consell ordinari durant el mes de gener per a tractar i aprovar diferents acords de Comú.
El consell més important de l’hivern, però, era el dels arrendaments, que se celebrava entre els mesos de febrer i de març, en qual es feia subhasta pública i s’adjudicaven els cortons al licitador que més donava per l’arrendament d’aquestes pastures. En concret, s’arrendaven els cortons del Forn, les Vases, Vall del Riu, la Coma, Entor, Cabana Sorda, els Passos d’Incles, Juclan (Juclar), Siscaró, el Bosc, els Clots de Massat, i els cortons de la Solana: Ortafà, la Portella, el Ribaló i els Colls.
D’aquests arrendaments de cortons ja se’n té constància al segle XVI i ja es feien, molt probablement, amb anterioritat. A mitjans del segle XVII, s’afegeixen els arrendaments de les herbes mitgeres també situades a la Solana, que es repartien amb Encamp. Finalment, ja ben entrat el segle XVI, es comencen a arrendar els solans: en primer lloc del de Sant Miquel, i desprès tots els altres que encara s’arrenden actualment: solans de Mereig, de la Canya, de la Coma de Cardes, de l’Aldosa, de Garaup i Barra i de Soldeu.
En aquest consell també es fixaven les ordinacions, és a dir, les condicions i terminis d’accés del bestiar als cortons. Aquest consell acabava amb un sopar amb els membres de totes les cases de la parròquia, i que avui es impossible de mantenir donat el creixement demogràfic que ha patit la parròquia en les darreres dècades. Aquest consell sabut dels arrendaments encara se celebra i es conegut com a Consell de les Talles i les Tabes, en el qual es continuen establint i aprovant les ordinacions relacionades amb l’explotació de boscos i pastures i aquelles altres relacionades amb la sanitat, el comerç i el turisme.
Durant el mes de març, alguns anys se celebrava un consell específic per a contractar un metge, un ferrer per a la ferreria comunal, un manescal (veterinari) per al bestiar de la parròquia o un animer, conegut també com a vicari conductiu, per a l’església. També durant el mes de març és convocava un consell per a cobrar els diners de la quèstia. Avui en dia es continuen celebrant consells de Comú durant el mes de març per a aprovar alguns acords presos en Junta de Govern i altres qüestions que afecten el bon govern de la parròquia.