En un article publicat al diari El Pais, el 13/09/2025 el socialista Josep Borrell, que hom coneix, afirmava el següent: «La defensa europea ha de situar-se al mateix nivell de prioritat que la politica energètica, la transició verda o la digital. Perquè sense seguretat no hi haurà prosperitat». En no ser esmentat l’estat del benestar em demano si ha deixat de ser prioritari, per a esdevenir, sense remei, prescindible al cap del temps. Seria molt lamentable que l’augment de la depesa militar que es produeix arreu de la UE, comportés una reducció o estancament de la despesa social.
Amb la colla d’anys que fa que existeix la UE, el seus 27 països membres, si haguessin tingut una visió conjunta, haurien pogut posar-se d’acord per a crear un únic exercit europeu. No cal dir-ho, seria més operatiu que actualment, a un cost molt inferior al que han de fer front per separat.
És un estat del benestar que considerem insuficient i imperfecte, però que en pocs anys el podem perdre, veure erosionat o malmès, si no ens mobilitzem a temps. Construir-lo ha costat molts anys i moltes lluites per a que ara tot s’en vagi en orris.