Andorra ha presentat davant el Comitè de Drets Humans de les Nacions Unides, a Ginebra, l’Informe inicial relatiu a l’aplicació del Pacte Internacional de Drets Civils i Polítics (PIDCP). La delegació andorrana, encapçalada per l’ambaixador, Ferran Costa, ha respost a les preguntes dels 18 experts independents del Comitè. Aquest exercici forma part del mecanisme de supervisió de les Nacions Unides que obliga els Estats a presentar informes periòdics sobre com compleixen els tractats que han ratificat.
En aquest marc, un comitè d’experts independents analitza els avenços i els reptes de cada país en un espai de diàleg tècnic i polític. L’objectiu és rebre recomanacions especialitzades que orientin futures reformes legislatives i polítiques públiques, i assegurar així l’aplicació efectiva dels estàndards internacionals de drets humans a escala nacional.
Preguntats pels experts pel centre residencial d’acció educativa, Andorra ha destacat que el CRAE és un recurs residencial per als menors tutelats pel Govern que garanteix tots els drets previstos a la Convenció dels Drets dels Infants i s’han exposat els protocols existents per a la prevenció i per a la lluita contra totes les formes de violència contra infants i adolescents.
També s’ha abordat la temàtica del dret a la vida des d’una perspectiva sistèmica. En aquest marc, s’ha posat en relleu la importància de preservar el medi ambient —un àmbit en què Andorra és capdavantera a escala internacional pel que fa a la transparència—, així com dels esforços en matèria d’acció climàtica per a garantir aquest dret fonamental.
Pel que fa a les persones amb discapacitat privades de llibertat, Andorra ha confirmat que totes les actuacions es duen a terme en ple respecte dels drets i la dignitat de la persona, d’acord amb les disposicions del Conveni de Nova York sobre els Drets de les Persones amb Discapacitat, garantint el consentiment lliure i informat i l’atenció individualitzada.
En aquest mateix àmbit, s’han exposat les mesures adoptades per a garantir el dret a l’exercici del vot de les persones amb discapacitat, essent un dels pocs països que assegura de manera íntegra el dret i l’exercici efectiu del sufragi per a totes les persones.
Així mateix, s’han presentat també les mesures per a garantir que els col·lectius vulnerables puguin beneficiar-se, totalment o parcialment, de les prestacions vinculades a l’eficiència energètica, amb l’objectiu de reforçar la seva protecció social i reduir les situacions de vulnerabilitat.
En la seva intervenció inicial, l’ambaixador Costa ha subratllat que el Govern considera que la rendició de comptes davant els òrgans de tractats és “essencial per a mantenir i consolidar un multilateralisme inclusiu, exigent i respectuós amb la diversitat de situacions.
Pel que fa a la igualtat de gènere i la lluita contra la violència envers les dones, s’ha recordat que Andorra disposa d’un marc legislatiu específic i que s’ha reforçat l’estructura institucional amb la creació de la Secretaria d’Estat d’Igualtat i Participació Ciutadana. Alhora, s’ha exposat que recentment el Consell General ha aprovat una modificació legislativa que permetrà retirar la reserva a l’article 30.2 del Conveni d’Istanbul i garantir la indemnització de les víctimes en cas d’insolvència de l’autor.
En l’àmbit intern, la delegació ha posat de relleu les polítiques públiques en matèria d’educació inclusiva —amb un 98,8% dels infants amb discapacitat integrats en el sistema ordinari—, la implementació del Pla Nacional per a la Infància i l’Adolescència 2022-2026, així com l’adopció de la Llei qualificada de la persona i de la família (2022), que prohibeix el matrimoni abans dels 18 anys i els matrimonis forçats.
Pel que fa als drets sexuals i reproductius, s’ha remarcat la creació, l’any 2020, del Servei Integral d’Atenció a la Dona (SIAD), que ofereix informació, orientació i assistència gratuïta en salut sexual i reproductiva, inclosa la planificació familiar. I s’ha destacat que la qüestió de la interrupció voluntària de l’embaràs incideix directament en principis constitucionals fonamentals i, per això, es manté especialment sensible.
En l’àmbit dels refugiats, s’ha detallat que s’han acollit 26 persones refugiades sirianes i, des de 2022, de més de 300 persones ucraïneses, dotant-los de tots els drets i les garanties necessàries. A demanda dels membres del Comitè, la delegació ha destacat que la privació de llibertat de menors és una mesura estrictament excepcional i sotmesa a control judicial reforçat. En aquest context, s’ha assenyalat que des de l’any 2017 no hi hagut cap menor privat de llibertat al Principat. Aquest fet reflecteix l’orientació del sistema de justícia juvenil cap a mesures educatives i alternatives, prioritzant sempre l’interès superior de l’infant i el principi d’últim recurs.
Els experts també s’han interessat pel rol dels defensors dels drets humans i la implicació en la defensa i la millora de la seva aplicació. La delegació ha exposat que el teixit associatiu del Principat és actiu i proporcional a les dimensions del país, i ha destacat l’activitat duta a terme per diverses associacions, tant dins com fora d’Andorra, per exemple en la presentació d’informes a organismes multilaterals. Així mateix, el Govern s’ha compromés a estimular la participació d’aquestes associacions en aquest tipus d’exercicis internacionals.
L’Informe inicial, coordinat pel Ministeri d’Afers Exteriors, és fruit d’un treball transversal que ha implicat els diferents ministeris del Govern. El 23 d’abril de 2025, el Govern va aprovar el lliurament formal de l’informe al Secretariat del Consell de Drets Humans de les Nacions Unides, en compliment de l’article 40 del Pacte, que estableix l’obligació dels Estats part de presentar informes periòdics sobre la seva aplicació.