Qualsevol persona avui dia pot arribar a la conclusió que en aquest món no hi ha la justícia; que per tot arreu ens envolten les injustícies, patiments, violència, crims, pobresa, corrupció. La violència va en augment, els crims estan a l’ordre del dia, la desintegració familiar creix cada dia més, les guerres no s’aturen, la gana augmenta, les malalties cada cop són més rares i incurables, en fi… Un panorama gens agradable.
La maldat creix i sembla que als que la practiquen tot els surt bé. Crec que de vegades els jutges prenen decisions que semblen injustes i desiguals o que semblen preferir el seguiment cec dels codis -infinits i complicats- per sobre de la dignitat humana i la protecció de l’estabilitat social.
La justícia no es basa a tenir les mateixes oportunitats, sinó a oferir al proïsme allò que puguem donar: Mirar als ulls, descobrir-nos a l’altre i participar de la unió. La justícia social i la igualtat són companyes inseparables.
Una societat només pot ser més justa si és més igualitària. Igualtat entre dones i homes, entre poble i ciutat, entre territoris… Igualtat per a accedir a serveis sanitaris, amb independència del poder adquisitiu; igualtat per a accedir a la millor educació, sense importar la posició social.
Les lleis, en ocasions, sembla que no estan fetes per a la gent que té pocs diners.