La ministra de Presidència, Economia, Treball i Habitatge, Conxita Marsol, i el secretari d’Estat d’Empresa, Diversificació Econòmica i Innovació, Marc Saura, han presentat l’anàlisi de l’evolució de la inversió estrangera després de l’aprovació del paquet legislatiu per al creixement sostenible i el dret a l’habitatge.
Conxita Marsol ha situat les dades en el seu context temporal i normatiu, recordant que tot just fa un any de l’aprovació de la Llei del creixement sostenible i del dret a l’habitatge, i que la seva aplicació efectiva no s’inicia fins a l’abril del 2025. A més, ha remarcat que una part rellevant de la inversió estrangera autoritzada durant aquest període encara estava regulada per la normativa anterior, ja fos per disposicions transitòries o perquè es tractava de sol·licituds presentades abans de l’entrada en vigor de la nova llei però resoltes posteriorment.
En aquest sentit, la ministra ha afirmat que és “agosarat i poc seriós” concloure que les mesures del Govern no han tingut efecte, tenint en compte que algunes de les eines clau, com haver duplicat l’impost sobre la inversió estrangera immobiliària, tot just es comencen a aplicar des de fa unes setmanes. Marsol ha insistit que l’avaluació de l’impacte real de les reformes requereix temps i una anàlisi acurada de les dades.
Tot i això, es constata una clara evolució en la qualitat de la inversió estrangera. Les dades del primer trimestre del 2026 mostren una disminució significativa del nombre de sol·licituds d’inversió estrangera directa, que han passat de 418 el primer trimestre del 2025 a 307 en el mateix període del 2026. En canvi, l’import econòmic global de les sol·licituds no només es manté, sinó que augmenta, passant de 117 milions a més de 130 milions d’euros.
Aquesta tendència s’acompanya d’un increment significatiu de les sol·licituds denegades. Les dades mostren que les denegacions han passat de 21 l’any 2023 a 59 el 2024 i a 89 durant el 2025, mentre que només en el període fins a l’abril del 2026 ja se n’han registrat 39. Per a la ministra, aquest augment és indicatiu que el nou marc legal permet aplicar criteris més exigents i evitar inversions que no aporten valor afegit al país, especialment en l’àmbit immobiliari. “No es tracta de frenar la inversió, sinó de seleccionar millor quina inversió volem per al país”, ha assenyalat Marsol.
Un dels àmbits on l’impacte de les noves mesures és més evident és el de les promocions immobiliàries amb inversió estrangera. La prohibició d’aquest tipus de promocions ha comportat una reducció molt significativa dels imports associats: de prop de 96 milions d’euros l’any 2022 s’ha passat a uns 50 milions el 2023, fins a quedar reduïts a només 459.000 euros l’any 2025. En aquest sentit, el secretari d’Estat d’Empresa, Diversificació Econòmica i Innovació, Marc Saura, ha destacat que aquestes dades evidencien l’eficàcia de la mesura: “la prohibició de les promocions immobiliàries d’inversió estrangera ha permès reduir la pressió especulativa sobre el mercat immobiliari i orientar la inversió cap a projectes que generin activitat econòmica real i valor afegit per al país”.
Finalment, tant la ministra com el secretari d’Estat han recordat que l’autorització d’una inversió estrangera no posa fi al procés de control. El sistema actual incorpora mecanismes de seguiment posterior per a verificar la materialització efectiva de la inversió, el compliment de les condicions autoritzades i l’activitat real de les empreses, amb revisions periòdiques i possibles actuacions en cas d’incompliment.
Amb aquesta anàlisi, el Govern reafirma que “les polítiques impulsades en matèria d’inversió estrangera avancen en la bona direcció, prioritzant la qualitat, el valor afegit i l’interès general, en coherència amb el dret a l’habitatge i amb un model de desenvolupament equilibrat i sostenible”.
