Pensant ja de cara a quan se celebrin les properes eleccions municipals, considero que és un bon moment per a abordar un tema de civisme i convivència ciutadana com són els excrements dels gossos a la via pública. Ens afecta a tots, tant a qui té un animal com qui no, però, tot i així l’ha d’aguantar, suportar i sofrir com si en tingués. Fins i tot ens afecta a nivell de país, molt més enllà de l’àmbit municipal.
D’un temps ençà està de moda tenir un animal de companyia o, inclús, com si un sol ja no fos suficient, dos o tres. Sembla que tots hem de conviure amb un gos. El problema rau en el fet que tant aquells que tenen animal com els que no en tenim hem de conviure amb els de tots: tant dels veïns com dels nombrosos turistes.
Antigament, quan només hi havia quatre gossos, tots feien les seves necessitats al carrer. Actualment, que hi ha tanta densitat animal, els carrers s’han convertit en autèntics femers. N’hi ha prou de parar-hi atenció: cantonades, portals d’immobles, jardineres, mobiliari urbà o qualsevol element de l’espai públic en general apareixen pixats, bruts i malmesos, sovint directament amb cagades.
Penso que hi hauria d’haver un canvi radical en la manera de fer. Quan hom surt a passejar ho fa amb les necessitats fetes, no sortim a convertir l’espai públic en lavabo. On aniríem a parar?!
Doncs, amb les mascotes s’hauria de fer igual: en lloc de treure el gos a pixar a la porta de casa i després tirar un rajolí d’aigua, si és que s’arriba a executar aquest segon pas, ensenyar a pixar el gos a la dutxa de casa on es pot tirar un bon raig d’aigua amb sabó, vinagre, lleixiu o el que cadascú consideri necessari.
En lloc de portar-lo a cagar al bell mig de la vorera, ensenyeu-lo a cagar a la dutxa. Així segur que ningú es descuida de recollir la merda. A més, és més fàcil de netejar que al carrer.
Quan no és al mig del carrer, van a passejar pel camp o la muntanya, inclús en espais de propietat privada, i és encara pitjor, perquè aleshores directament no es recull res o es recull i es deixa la bosseta de plàstic penjada o tirada a qualsevol lloc.
Amb totes les regulacions, normes, ordenances, etc. que hi ha fins ara està prou vist que no funciona res. És com si no existissin, però diu la dita que totes les masses piquen, doncs ja hi hem arribat.
Aquí entrarien mesures impositives, punitives, correccionals… totes elles impopulars i totalment contràries a algú que es vulgui presentar a unes eleccions. Així estem!!
De totes maneres, encara som més els qui no tenim animal, que els que sí que en tenen.
Quedi ben clar que no és que no m’agradin els animals, sinó com es tenen, porten o com s’eduquen, i més, tenint en compte que cada vegada va a més. M’agradaria molt que s’hi afegeixi força més gent a una reflexió com aquesta.
No tothom som gosfriendly i, sobretot, no hem de suportar els seus gustos, capritxos, porqueries, excrecions corporals, pudors, polls i puces, mala educació, etc.
Marc Abel