L’Esbart Sant Romà d’Encamp ha estrenat amb èxit de públic el nou espectacle “Com pesa la Terra”, que fusiona la dansa d’arrel amb la contemporània i que connecta emocions i memòria amb la voluntat d’invocar a la pertinença i de mantenir viu un llegat que cada cop costa més de sostenir. El públic, prop de 800 entrades amb els dos passis programats per a aquest dissabte, va ovacionar amb forà al cos principal de dansa de l’Esbart. Damunt de l’escenari van transmetre, a través de la dansa i la música, perquè també n’hi havia en viu, la força de la pertinença i la tradició més arrelada. La capacitat interpretativa i les composicions individuals i col·lectives sumades al vestuari, creat expressament per l’ocasió i simbòlicament representatiu de l’arrelament amb la terra, van captivar al públic.
L’obra convida a reflexionar sobre el vincle amb el territori, la memòria col·lectiva i el pes emocional que comporta pertànyer a una terra que defineix les seves persones, les transforma i les reclama i, així, ho van expressar els més de 20 ballarins que van actuar la tarda i nit d’ahir dissabte.
Joan Sans, conseller de Cultura, Infància i Joventut i ballarí de l’Esbart: “És un espectacle que ens convida a reflexionar al voltant del pes de la terra amb la combinació de la dansa d’arrel que evoluciona cap a la contemporaneïtat”.
L’estrena va comptar amb la presència de les autoritats comunals, els cònsols, Laura Mas i Xavier Fernàndez, així com els síndics generals, Carles Ensenyat i Sandra Codina. Els ministres de Cultura, Mònica Bonell i de Turisme i Comerç, Jordi Torres, entre altres autoritats com consellers generals i comunals que tampoc es van voler perdre l’estrena de l’Esbart.
Com pesa la terra”: Arrels, sentiments i tradicions
La nova proposta escènica de l’Esbart Sant Romà està dirigida per Maribela Moreno i compta amb Fanny Llanos com a adjunta de direcció. “Com pesa la terra” rep el títol d’una cançó, Pena Salada, de Silvia Pérez Cruz, que evoca la densitat de sentiments com són les històries familiars, tradicions que es volen preservar malgrat les dificultats, les pèrdues i les esperances, i, segons paraules de la directora, “és un homenatge a la càrrega invisible que cadascú porta dins seu i a la bellesa de reconèixer-la en cada gest del cos”.
La peça combina gestos tradicionals amb llenguatges contemporanis, creant un diàleg entre el passat i el present, i parla de les dones que han sostingut la cultura, dels paisatges que han marcat tantes persones, i de la necessitat de fer memòria a través del cos. Els moviments dels cossos exploren la gravetat com a símbol de responsabilitat, de memòria i de desig de llibertat.
La producció musical ha estat composada per Lluís Cartes i diversos autors on s’incorporen instruments de percussió com el pandero quadrat, els pitos i la pandereta, que connecten directament amb el patrimoni sonor popular, i que en alguns moments de l’espectacle han estat interpretats en viu pels mateixos ballarins.