En l’actualitat, cada cop guanyen més protagonisme els jardins que combinen estètica i sostenibilitat, buscant reduir consum d’aigua, productes químics i treball continuat. Una de les tendències més destacades és la xerojardineria (o xeropaisajisme): dissenyar espais verds amb plantes adaptades al clima local, resistents a la sequera, que demandin pocs recursos hídrics.
Per a aplicar-la, convé substituir parts de gespa per zones de grava, paviments permeables o llits de pedra, i utilitzar espècies locals (lavanda, sàlvia, agaves, romer). A més, l’ús de cobertes mortes (mulch, escorça) ajuda a retenir la humitat del sòl i evita l’evaporació excessiva. En zones mediterrànies, això pot representar una reducció de consum d’aigua de fins al 60 %.
Un altre recurs actual és integrar elements funcionals com camins permeables, drenatges naturals i sistemes de rec per degoteig ocults. Així es facilita l’arrossegament de l’excés d’aigua i s’evita la saturació del terreny. En el disseny, es procura jugar amb textures, mides i nivells — zones elevades, parterres en diferents alçades, escales vegetals — que aportin dinamisme visual.
Finalment, la planificació és clau: dividir l’espai en microzones (zona de relaxament, de conreu, de trànsit) amb transicions suaus; preveure ombres, ventilació i vistes; i fer un manteniment mínim, però regular (poda, neteja, revisió del sistema de reg).
Per Tot Sant Cugat