Aquest dijous s’ha presentat oficialment al Pont de Suert la Xarxa de Capitals Comarcals de l’Alt Pirineu i Aran, un nou espai de coordinació política impulsat pels alcaldes i alcaldesses dels municipis de Tremp, la Seu d’Urgell, Puigcerdà, Vielha e Mijaran, Sort i el Pont de Suert.
Aquesta nova plataforma de treball neix com a resposta a la constatació que les sis capitals altpirinenques, a més de tenir els problemes recurrents dels territoris de muntanya, comparteixen un seguit d’especificitats per la seva condició de capitals comarcals. Aquestes sis poblacions concentren una part important de la població del Pirineu (actualment prop del 42%); actuen com a motors econòmics i de serveis, però alhora també pateixen greus mancances estructurals que no estan suficientment ateses en l’àmbit de les polítiques públiques.
Amb menys de l’1% de la població de Catalunya, però amb un 18% del territori, l’Alt Pirineu i Aran es troba en una situació demogràfica i territorial fràgil, amb grans dificultats per a accedir a habitatge, infraestructures deficients, sobre costos en la prestació de serveis, i una estructura institucional feble i dispersa. Davant d’aquest escenari, les capitals comarcals han decidit sumar esforços i crear un instrument propi que els permeti difondre i defensar les seves problemàtiques específiques, establir una agenda compartida i impulsar accions conjuntes de millora i incidència política.
Un espai de treball col·laboratiu i amb veu pròpia
La Xarxa de Capitals Comarcals de l’Alt Pirineu i Aran té dues funcions principals:
- Ser una plataforma de defensa i promoció dels interessos dels municipis que el conformen i del conjunt del territori pirinenc, amb capacitat per a interlocutar amb altres institucions, participar en els òrgans de governança territorials i fer de lobby davant els poders públics.
- Constituir un espai estable de treball col·laboratiu, on compartir experiències, generar coneixement conjunt i impulsar projectes vinculats a problemàtiques comunes com l’habitatge, la mobilitat, el desenvolupament econòmic, la gestió dels serveis públics o les estratègies de sostenibilitat.
Aquest nou ens no pretén crear una nova administració, sinó actuar com un nou actor polític amb veu pròpia, capaç de situar al centre del debat el paper clau que tenen aquestes ciutats en la cohesió territorial del país.
Una agenda comuna per a fer front als reptes compartits
La Xarxa de Capitals de l’Alt Pirineu i Aran ha acordat una agenda inicial de treball per al 2025, amb un conjunt d’accions que aborden problemàtiques clau:
- La crisi de l’habitatge i la necessitat d’eines específiques per a garantir l’accés i l’arrelament de la població.
- El reforç del comerç local i dels serveis de proximitat com a estructuradors del territori, reconeixent el paper de les capitals comarcals com a motors econòmics de les seves comarques. Aquest teixit comercial i de serveis no només dona resposta a les necessitats de la població local, sinó que atrau activitat econòmica i contribueix a la cohesió social i territorial.
- Reconèixer i posar en valor el paper dels municipis com a prestadors de serveis supramunicipals en àmbits clau com el cultural, esportiu, educatiu o sanitari, assumint responsabilitats que sovint superen l’escala local. Les capitals comarcals actuen com a nodes de serveis per al conjunt de la comarca, fet que genera una càrrega afegida que cal tenir en compte en la planificació i el finançament públic.
- L’impuls d’una mobilitat urbana i intercomarcal més eficient i sostenible.
- L’adaptació dels municipis a la crisi climàtica, especialment pel que fa a la gestió de l’aigua.
- La millora de la digitalització i els serveis administratius electrònics.
- La defensa d’un model de governança territorial més inclusiu, amb una representació efectiva dels municipis pirinencs als espais de decisió.
Un model extrapolable i amb vocació de futur
Tot i que l’impuls inicial neix de l’Alt Pirineu i Aran, el model de la Xarxa de Capitals Comarcals de l’Alt Pirineu i Aran s’inspira en experiències similars d’àmbit europeu i estatal, i podria obrir la porta en un futur a la creació de xarxes similars entre altres capitals comarcals del país, especialment en entorns rurals o de muntanya.
Amb aquest pas, els municipis promotors envien un missatge clar: només des de la cooperació, el consens i el treball conjunt és possible avançar cap a un desenvolupament territorial més equilibrat i just.