La crisi climàtica no només té efectes físics i ambientals, sinó que també està generant un impacte en la salut mental de la població, especialment entre els joves i les persones més conscienciades amb el medi ambient, tal com posen en relleu els professionals del Parc Sanitari Sant Joan de Deú, a Catalunya. És per això que en èpoques de temperatures extremes, com les d’aquest estiu, tot i que també passa els dies més crus de l’hivern, així com en moments puntuals en què es viuen episodis greus d’inclemències meteorològiques, els psicòlegs i psiquiatres atenen més persones amb ecoansietat.
Segons apunten els professionals, a banda dels moments de l’any en què les temperatures són extremes, també hi tenen molt a veure les informacions catastrofistes i les projeccions fatídiques a llarg termini que generen “incertesa i augmenten la sensació de descontrol”, sostenen els experts.
En concret, aquests últims mesos de juny i juliol han estat especialment complicats en aquests termes: hi ha hagut temperatures de rècord arreu de Catalunya amb informacions que preveuen que s’assoliran, en un futur, els 50 graus; incendis forestals que han arrasat més de 4.000 hectàrees en total a diferents punts del territori català; i pluges intenses que sota el nom de Dana han descarregat amb força i han deixat imatges impactants a diverses localitats catalanes.
Què és l’ecoansietat?
Totes aquestes imatges de catàstrofes, notícies, i prediccions potencien l’ecoansietat, una angoixa causada pel temor que es produeixi un cataclisme ambiental a conseqüència del canvi climàtic.
Aquest temor pot provocar preocupació i incertesa pel mateix futur i pel de tota la humanitat i pot generar dificultats greus per a afrontar el dia a dia, segons assenyalen els professionals de la salut mental.
Les persones més vulnerables a patir l’ansietat climàtica són els joves, les persones amb antecedents emocionals o aquelles amb alta sensibilitat ambiental. Tot i això, els professionals alerten que “no s’ha de caure en estereotips o biaixos”. Laura Sánchez, psicòloga clínica del Centre de Salut Mental d’Adults de Ciutat Vella (CSMA) del Parc Sanitari Sant Joan de Déu assegura que “el malestar i l’angoixa per la situació climàtica pot aparèixer en perfils molt diversos i de forma no sempre visible”. Segons la psicòloga, és clau “mantenir una actitud oberta, empàtica i atenta per a detectar possibles judicis davant de qualsevol persona que mostri malestar”.
Posar el focus en la prevenció
La incertesa davant del que vindrà evidencia la incapacitat de controlar-ho tot. “Aprendre a afrontar aquesta limitació és una part important del procés d’adaptació al nou paradigma climàtic”, explica Sánchez.
Segons l’experta, hi ha diverses estratègies pràctiques que es poden incorporar al dia a dia per a gestionar millor l’angoixa climàtica. Una podria ser participar en accions locals o comunitàries com neteges de parcs, plantacions d’arbres, campanyes de reciclatge o hort urbà que permetin sentir-se útil i part d’una solució al problema. D’altra banda, també recomana connectar amb la natura, i passar temps a l’aire lliure o en espais verds.
Així mateix, Sánchez creu que cal limitar el temps d’exposició a les notícies i xarxes socials per a evitar una sobrecàrrega informativa i sensació de catastrofisme.
En aquesta línia, la psicòloga també sosté que cal fomentar més la connexió social i els espais de diàleg i suport emocional: assistir a grups locals, tallers o xerrades on es puguin expressar les preocupacions i emocions relacionades amb el canvi climàtic, per exemple.
Sánchez també detalla que val la pena ser honestos i acceptar les mateixes contradiccions. “Cal reconèixer que no sempre es pot fer tot el que voldríem per a protegir el planeta i que està bé tenir limitacions. Acceptar aquestes contradiccions pot ajudar a reduir la culpa i l’estrès”, diu la psicòloga.
El més important, conclou Sánchez, és “trobar un equilibri entre la preocupació pel futur i la vida present” i, en això, diu, “hi poden ajudar tant els professionals de la salut mental com la xarxa que envolta i acompanya la persona angoixada”.
Per Social.Cat