Cal no oblidar que l’ésser humà no neix lliure sinó que es fa lliure, aprèn a ser lliure en la societat que rep al néixer i és en aquesta on pot progressar i desenvolupar-se. Hem de ser conscients que la llibertat s’ha d’exercir amb justícia i no només en el nostre propi benefici. Si ho tinguéssim, seríem lliures de debò? Tants nusos ens lliguen que som incapaços d’aconseguir la veritable llibertat. La llibertat no consisteix a deslliurar-se de la llei, sinó de la passió o de l’impuls.
L’exercici de totes aquestes llibertats, com passa amb els drets humans, ha de ser una responsabilitat. És l’oposat a l’esclavitud, és el dret a escollir entre diverses opcions i a acceptar també altres opinions perquè, això, ens porta a un món lliure. És molt important que es respecti la llibertat, ja que -en principi- tots els éssers humans som lliures d’opinar sobre allò que nosaltres pensem. Per tant, ningú ens ho hauria d’impedir, ja que la llibertat és per a tots i s’ha de respectar i exercir.
Per a actuar en llibertat hauríem de tenir valentia, empatia, honestedat, estar en pau, tenir responsabilitat, ser justos, compromesos i ser lleials.
Som lliures de fer i de dir, però hem de saber com fer servir aquesta llibertat, perquè en depèn la nostra relació amb el món.
Conquerir la llibertat suposa, també, treure’t els lligams que et posen els altres. Per això, les persones amb qui convivim ens ensenyen la seva manera de veure la vida, és a dir, ens brinden les bases indispensables per a orientar les nostres conductes com a éssers humans. D’aquestes bases en diem principis.