La tecnologia ens allunya cada cop més d’escriure amb llapis i paper. Ara, per a comunicar-nos fem servir els serveis de missatgeria, el WhatsApp, etc. Per a prendre notes fem servir les aplicacions del mòbil, la tauleta o l’ordinador, entre altres ginys. Enviar un correu electrònic és una cosa fàcil que no et pren més de cinc minuts, però escriure una carta implica buscar un full de paper i un llapis, pensar bé cada paraula, anar a correus, comprar un segell, enviar-la pel mètode tradicional… No és només l’acció d’enviar-la sinó el temps per a fer-ho.
Amb això, el que estem aconseguint és que el fet de relacionar-nos amb els altres mitjançant l’escriptura sigui menys personal i més curt. Deixem enrere aquella essència d’antany de contactar-nos. Si sou dels que heu viscut a l’època en què encara s’escrivien cartes, és possible que pugueu sentir, entendre i recordar el que vull dir.
Ens estem perdent moltes vivències, moltes experiències emocionals positives deixant enrere pràctiques com la d’escriure cartes. Una carta és viva, no mor quan ha estat escrita, reviu a cada lectura, perquè a cada nova lectura es torna a escriure des de la mirada de qui la llegeix. Una carta no amaga només el missatge que es llegeix sinó els que ja s’han escrit abans i els que van ser respostos.
Carta a carta construïm una relació, la cultivem, l’enfortim, la fem més íntima. Les cartes es guarden, es conserven, no es llencen perquè tanquen una vida en comú, una part de la teva vida. Les cartes sempre tenen resposta, encara que de vegades no arribi i no la puguem veure. De vegades simplement cal saber llegir-la encara que no estigui escrita, descobrir-la encara que no s’hagi manifestat.
Segurament els teus avis o pares tenen algunes cartes guardades que signifiquen alguna cosa especial per a ells. És que, això, és el bonic d’escriure: els teus sentiments queden plasmats en un paper que quedarà amb tu tot el temps que vulguis.
Diràs que el correu electrònic també queda guardat, però no és el mateix tenir alguna cosa material i real que una de virtual. Diuen que una imatge val més que mil paraules, doncs una carta encara serà més especial per a la persona que la rep.
Que bonic poder seguir escrivint cartes. Per què no intentar tornar al passat i escriure unes cartes?