Realment, més que por als espais oberts o a estar envoltats de molta gent, l’agorafòbia és la por a estar allunyats d’algun centre mèdic o de casa nostra. És la por a patir un atac de pànic i no tenir les eines per a afrontar-ho, per tant, pot definir-se com la por a tenir por, a passar-ho malament. És una fòbia molt limitant perquè la persona que la pateix no se sent segura fora de casa i, per tant, es veu condicionada socialment. Només surt quan no hi ha més remei, però, així i tot, ho fa sempre acompanyada d’algun familiar, amic, veí o assistent social. Referent al malestar d’estar amb molta gent, és perquè les possibilitats de trobar una sortida d’emergència, si pateix un atac de pànic, es redueixen dràsticament.
Aleshores, mai anirà a un concert, partit de futbol, teatre, cinema i encara menys a una discoteca i ja no en parlem si ha d’allunyar-se molt de casa seva. Malauradament, els motius d’aquesta fòbia són diversos, però, tots tenen en comú una experiència traumàtica: una agressió física o sexual, tenir o presenciar un accident de circulació, etc. La situació va sobrepassar la seva capacitat de reacció i l’emoció de por no va poder ser neutralitzada adequadament i, malauradament, des de llavors la generalitza a qualsevol lloc o situació estressant. En definitiva: només se sent segura a casa seva, un lloc on controla en tot moment qui surt, qui entra i què fa.
Així doncs, per a ajudar aquesta persona a recuperar la seva llibertat psicològica és fonamental canviar la seva perspectiva de la realitat i eliminar la sensació de malestar que ha associat amb estar fora de casa. Aleshores, el primer pas és que la persona confiï en els altres, que si pateix qualsevol problema, rebrà l’ajuda necessària i, així, poc a poc, podrà allunyar-se cada vegada més de casa seva. Després, ha d’aprendre a interpretar i gestionar les sensacions fisiològiques que li provoquen l’ansietat: suors, tremolors, augment del ritme cardíac, nerviosisme, tensió, etc.
També podeu seguir-me a https://www.facebook.com/elbachirri