El trastorn d’identitat de la integritat corporal (BIID) es podria resumir com voler tenir una discapacitat física permanent, la persona que pateix aquest trastorn està convençuda que una part del seu cos (mà, braç, cama, orelles, ulls, etc.) és innecessària i li fa nosa tot i estar en perfecte estat. Es vol desfer d’ella com sigui i desitja automutilar-se sense pensar en les conseqüències personals que patirà. Es veurà limitada en la majoria d’àmbits socials i encara més si viu sola, es tornarà depenent dels altres. Per tant, si pogués viure l’experiència durant uns mesos, segurament canviaria d’idea a l’instant. Quan visqués en primera persona la realitat de tenir una discapacitat atès que, enveja a les persones que en tenen alguna.
Els idealitza i pensa que si estigués com ells la seva vida seria més fàcil o no tan estressant com la actual. Per això mateix, viu en estat d’ansietat o depressiu constant, la persona està frustrada perquè no aconsegueix la calma degut, en part, a la seva nul·la gestió emocional. Se sent sola i incompresa socialment, no entén com els demés no compartim la seva manera de pensar i en moltes ocasions s’acaba aïllant socialment atès que s’avergonyeix dels seus pensaments. Igualment, s’ha d’afegir que és algú que busca dependre dels altres, de la societat per a no haver de prendre decisions i, així, no equivocar-se.
Però, si fos conscient dels desavantatges que comporta no tenir el cos sencer, s’enfocaria en una altra manera de buscar solucions al seu malestar subjectiu. A banda d’això, en els casos on la persona aconsegueix el seu objectiu mai se sent com discapacitada, sinó, tot al contrari, se sent com algú lliure i, aquí, és on està la confusió entre l’objectivitat la subjectivitat. Moltes vegades hem de deixar de banda la part emocional i sentimental per a centrar-nos en la objectiva, en la realitat que ens envolta. La que ens condiciona per complet el nostre estil de vida perquè podem ser molt optimistes en front dels dies plujosos, però la realitat és que ens mullarem si sortim al carrer.
També podeu seguir-me a https://www.facebook.com/elbachirri