La pèrdua total d’esperança és el que anomenem desesperació. Arribar a aquest punt és més fàcil del que creiem. Igual que les fitxes de dominó posades en filera, només cal tirar la primera perquè la resta caiguin. La vida per difícil que pugui semblar pot fer girs inesperats i portar-te a situacions insospitades.
És llavors quan les persones es troben en situacions de vulnerabilitat, quan recorren a l’esperança. Fent mil cavil·lacions sobre el que pot succeir i esperant que això acabi bé. És a dir, tenint una esperança gairebé completa en què, si alguna cosa es pot solucionar i té possibilitats de solucionar-se, se solucionarà. Però, la vida segueix el seu curs habitual sense tenir en compte les esperances d’un. Arribat el moment si les coses no s’han solucionat, apareix la desesperació. Un sentiment irresistible que et pot portar a pensar les pitjors coses o a prendre decisions dràstiques.
És quan, en moments així, no hi ha consol. És quan pots arribar a pensar que tot està perdut. És quan hauràs pensat coses pitjors. Només respira, intenta distreure la teva ment. Sé que és fàcil de dir i difícil de fer. Deixa que el temps passi, encara que això pugui semblar-te cruel, és la millor solució. Recordem que els refranys són saviesa popular transmesa de pares a fills des de fa moltíssims anys. I la saviesa popular ens diu que: “El temps tot ho cura”.
Tots els articles a www.juanjuncosa.com.