L’àrea de Cultura del Consell Comarcal de la Cerdanya, l’Arxiu Històric Comarcal i el Grup de Recerca de Cerdanya, amb la col·laboració de l’Institut d’Estudis Ilerdencs de la Diputació de Lleida i l’Ajuntament de Puigcerdà, organitzen la vuitena edició del cicle de xerrades ‘Explica’m una història’.
El programa inclou tres conferències gratuïtes i obertes a tothom, i es planteja “per a apropar de manera planera i col·loquial diversos temes que la recerca històrica està descobrint a la Cerdanya“.
Les xerrades es duran a terme els divendres, a les set del vespre, a l’Arxiu Històric Comarcal. La primera proposta serà aquest divendres dia 24, a càrrec de l’historiador i arxiver Lluís Obiols, que parlarà de “La Sagristia i Puigcerdà, 800 anys d’història”. Obiols se centrarà en les llegendes que hi ha al voltant de la Mare de Déu de la Sagristia i del seu trasllat des d’Ix a Puigcerdà en el context de la fundació de la vila al segle XII. També explicarà perquè aquesta imatge es diu de la Sagristia, la importància que va tenir per Puigcerdà com a patrona i la seva utilització protectora contra pestes, guerres i malvestats.
El 3 de març, la historiadora i arxivera Erola Simon oferirà la conferència “Josep M. Martí Terrada (1837-1917), una vida dedicada a modernitzar la Cerdanya”. Erola Simon ha estudiat el personatge, que considera un dels homes més rellevants de l’últim terç del segle XIX a la Cerdanya. Martí va ser una persona de múltiples facetes, totes elles molt interessants, però en aquesta xerrada es repassarà les seves lluites per la modernització de la comarca, com la construcció de la primera carretera, la lluita contra la divisió comarcal, la instal·lació de l’enllumenat elèctric a Puigcerdà i, evidentment, el ferrocarril.
La darrera proposta del cicle es presenta sota el títol “Morbo a Marsella! La pesta dibuixa la frontera cerdana (1720-1723)”, a càrrec del doctor en Història Pere Gifre, del Centre de Recerca d’Història Rural de la Universitat de Girona. Gifre relatarà com l’amenaça de la pesta declarada a Marsella el 1720 va posar en guàrdia a tots els territoris de frontera amb França. Les mesures per a evitar el contagi van suposar la creació d’un complex sistema de llocs de control sobre el terreny que van representar una primera delimitació física de la frontera dibuixada pel Tractat dels Pirineus.