No es tracta d’escapar de les experiències, sinó d’entendre-les. Quan vivim situacions difícils, intentem comprendre el que ha passat i, per descomptat, no anar cap a gent que ens proporciona respostes absurdes per a tranquil·litzar-nos. Això, em va fer pensar i preguntar-me: Quants adolescents i adults de 20, 30, 40, 50 i més anys ens hi hem trobat al llarg de la vida. I quantes vegades nosaltres mateixos, en certes situacions, reaccionem d’aquesta manera.
Ningú no és madur en tot ni per sempre. Però de vegades ens topem amb persones tan buides de ment i d’ànima que són incapaces de reconèixer la seva pròpia immaduresa: cecs del tot a la seva pròpia realitat interior.
Una fruita madura a l’arbre a base de molt de temps exposada al sol, a la pluja, al vent… Mentre, en silenci, la saba i els aliments que dona l’arbre van fluint a l’interior.
Una persona sol madurar quan, en els contratemps i dificultats doloroses de la vida i la pròpia manera de ser, de pensar, d’actuar i de sentir, contribueixen a aquest creixement.
De vegades tenim sort i trobem en aquests processos alguna persona que ens fa calmar, aporta serenor i ens tranquil·litza davant allò que vivim, la qual cosa ens ajuda a afrontar de forma ferma a situació.
Però, encara i així, aquestes persones mai no podran suplir, ni ser substituts del tot, dels nostres moments de silenci i solitud que, en ocasions, ens toca passar per a poder madurar.
Penso, com podem saber si és madura una persona? I, em dic que, possiblement, és aquell que experimenta amb consciència les seves emocions, sap gestionar-les adequadament i treure alguna experiència de tot allò que viu.
És algú que sap reaccionar bé davant les crítiques, fins i tot les més fortes, tant si són positives com negatives. Sap gestionar bé els desitjos i sap expressar-se amb pau i, de vegades, fins i tot, amb humor sobre el que els altres li puguin haver dit. Ell, no pot decidir el que viu, però sí el com ho viu. És a dir, no pot decidir sobre tot.
Algú que té por del diàleg, evita temes que el comprometin o accepta un determinat estil de vida per a evitar pressió, risc o ansietat difícilment serà una persona madura.
Crec que si volem ser feliços, cal madurar, aconseguint, probablement, sentir-nos més lliures.
No fugim de les experiències difícils o incòmodes, hauríem de dedicar-nos més temps, si cal en silenci i solitud, per a entendre-les i poder afrontar-les.
L’edat és un número, la maduresa és una opció.