De que hi ha maldat no hi ha, crec, cap dubte. No només tots l’hem percebut des de la infància, sinó que tenim experiència d’ella de primera mà, ja que tots amb més o menys entusiasme hem incorregut en ella. És inseguretat o maldat?
Per què menteixen les persones amb intenció d’enganyar?
Per tant aquell que enganya o confon sense ser conscient de fer-ho no menteix, simplement transmet als altres la seva pròpia equivocació.
D’altra banda enganyar és “donar a la mentida aparença de veritat o induir a algú a tenir per cert el que no és”, és a dir, que l’engany inclou la voluntat i la intenció de distorsionar la realitat. La veritat és que moltes vegades es combinen tan harmoniosament, que es converteixen en eines potents per aconseguir beneficis que potser, dient la veritat, suposem que no podríem aconseguir.
Per això cal tenir en compte com és la relació que cada persona manté amb la mentida. Una persona que constantment enganya té pànic que el descobreixin.
N’ hi ha que recorren a ella quan aquesta és compassiva o quan li proporciona resultats positius, sense generar engany, poden ser destructius en emprar-la.
Tot depèn i varia d’una persona a una altra, i per tant, de la intencionalitat que se li doni.
La por a no ser acceptat porta a moltes persones a mentir o falsejar la realitat “Qui oculta la veritat reté part d’una informació que per a l’interlocutor pot ser important, però no falta a la veritat. Cada esdeveniment pot ser interpretat de diferents maneres i cada persona explica els fets viscuts com els sent, i allí s’esborren i confonen els límits entre veritat i ficció .
Però no qualsevol menteix, hi ha personalitats que tenen una major facilitat per fer-ho: com més insegura és una persona i menys accepta la seva condició de ser, de pertànyer, el seu estatus econòmic o social és més procliu a inventar. Tot el que s’ha esmentat els fa vergonya i per “tapar” aquestes pors i fantasmes recorren a ella.
També cal tenir en compte que la comunicació pot arribar a generar “malentesos”. “Es poden generar moltes mentides perquè el llenguatge és ampli i limitat a el mateix temps. De vegades vull dir una cosa i l’altre en tradueix una altra. L’altra persona entén perfectament el que se li diu, però no li agrada perquè sent que ho estan ordenant o manant i no li agrada. Potser la intenció de l’interlocutor no és aquesta però ja es va crear el problema“, va explicar un especialista.
Les mentides són una realitat present en la vida des que l’home va poder unir-se per formar una societat organitzada. No obstant això, adonar-se que s’està sent víctima d’un engany, no és tan fàcil: tot depèn del grau de sospita, desconfiança o credulitat que es tingui.
Això que jo anomeno credulitat és un mecanisme de negació de la realitat. Si jo estic mirant a una altra banda simbòlicament i no em vull donar compte, no em vaig a donar conte. Es té un parpelleig constant, ruborització, tapar-se la boca o canviar de tema són alguns dels mecanismes més usats.