Un nou estudi liderat per l’Institut de Ciències de la Mar de Consell superior d’Investigacions Científiques (ICM-CSIC) i la Universitat de Birmingham (Regne Unit) ha revelat que el desglaç de l’Antàrtida reforça la formació d’aerosols a l’atmosfera, afavorint al seu torn la formació de núvols a l’estiu, el que podria ajudar a reduir la radiació solar que rep la regió i tenir importants conseqüències en el clima.
Els núvols juguen un paper clau en la regulació de la temperatura del planeta, ja que reflecteixen i filtren la radiació solar i sense ells el clima seria molt més càlid. No obstant això, en l’actualitat se sap molt poc sobre com es formen, i això limita la precisió de les projeccions climàtiques.
El que sí que se sap és que la formació de núvols requereix la presència de petites partícules atmosfèriques anomenades aerosols que permeten que l’aigua es condensi i es formin gotes. Molts d’aquests aerosols provenen de l’activitat humana, però en les regions remotes del planeta s’originen majoritàriament en processos naturals com l’aixecament, a causa de vent, de sal marina i gasos d’origen biològic en l’oceà.
Per a l’elaboració de la feina, publicada a la revista Nature Geoscience, l’equip investigador ha utilitzat dades recopilades durant la campanya antàrtica PI-ICE 2019, liderada per l’investigador de l’ICM Manuel dall’Osto. En el marc d’aquesta campanya, que va durar més de tres mesos, un equip internacional d’investigadors va analitzar les partícules suspeses en l’aire en la regió que envolta la península Antàrtica.
Gràcies a això, els investigadors van advertir que quan les masses d’aire provenen de la zona del marge del gel marí els episodis de formació d’aerosols són més freqüents. Segons el treball, aquestes masses d’aire contenen concentracions elevades d’àcid sulfúric i amines, que són compostos d’origen biològic que interaccionen entre ells per transformar-se de gasos a partícules.
Encara que el protagonisme de l’àcid sulfúric en la formació d’aerosols polars ja era conegut, aquest és el primer estudi que demostra el paper clau de les amines, uns compostos orgànics que contenen nitrogen i que es produeixen per la degradació de la matèria orgànica dels microorganismes que habiten el gel marí. Això confirma que les emissions del plàncton marí i del desglaç del mar exerceixen una funció crucial en la regulació del clima antàrtic.