Entre els segles XIII i XIV, la cultura urbana va configurar l’Europa occidental. I les llengües vernacles van anar ocupant un lloc en la vida social i també en l’escriptura. La llengua catalana, per exemple, es va començar a fer servir per a llibres de gran format. Se’n conserven de tema jurídic, com els Usatges de Barcelona o els Costums de Tortosa; de caràcter tècnic, com les dues versions de la Cirurgia de Teodorico dei Borgognoni; de contingut devot, com les traduccions de la Llegenda àuria, de Iacopo de Varazze, o els Diàlegs de sant Gregori; també d’història, com la Crònica de Bernat Desclot.
Les obres de Ramon Llull se situen justament entre els segles XIII i XIV (entre 1271 i 1315, concretament), i pertanyen, doncs, tant als inicis de la literatura catalana –tot i que Llull no va escriure literatura en sentit estricte– com de la producció científica en una llengua romànica. Però també se situen en un programa missioner, per a la realització del qual Llull es va valer de les llengües que tenia a l’abast. El català, que era la seva llengua materna, hi tenia un bon pes.
Sabem que l’estiu de l’any 1300 Llull estava escrivint una part dels Principia Philosophiae, però va haver de deixar de banda aquesta obra perquè «estava ocupat en l’estudi de l’àrab».
El fet és que Llull havia de tenir cura de l’escola de missioners de Miramar, a Valldemossa, que ell mateix havia fundat el 1276 amb el suport del rei Jaume II. Hi residien una dotzena de monjos franciscans que, amb l’ajuda de Llull, aprenien àrab i també l’Art que els havia de portar a convertir infidels al cristianisme.
Miramar és un lloc singular del vessant marítim de la serra de Tramuntana. Se situa en el camí cap a Deià (Km 67,5 de la carretera Ma-10), entre les possessions de s’Estaca i de son Marroig. Es tracta d’un paratge de gran bellesa, un balcó privilegiat sobre la Mediterrània. Aquí hi trobarem una finca i també un museu dedicat a Ramon Llull. L’interior de la casa conserva l’antic terra del monestir i la cuina dels monjos. A l’exterior, la vista és fantàstica.
Llegim els versos següents de Ramon Llull en què parla de Miramar:
Remembrant han frares menors
lo Salvador, qui volc vestir
ab si lo sant religiós,
e han fait Miramar bastir
al rei de Mallorca amorós.
Lo monestir de Miramar
fiu a frares menors donar
per sarraïns a preïcar.
Entre la vinya e el fenollar
amor me pres, fé’m Déus amar
e entre sospirs e plors estar.
CURIOSITATS
- A finals del segle xv es va instal·lar a Miramar la primera impremta mallorquina. Miramar va viure, però, molts anys de decadència, fins que l’arxiduc Lluís Salvador d’Àustria va comprar la possessió el 1872. Aquí l’arxiduc rebia visitants il·lustres, entre els quals cal esmentar Jacint Verdaguer.
- A la torre de Miramar hi podrem llegir uns versos de Joan Alcover, un gran poeta de qui parlem a la parada següent: «Sempre visquí vora del mar,/ més fins avui no el coneixia./ Sobtadament, a Miramar/ m’ha revelat sa fesomia.»
David Paloma / Direcció General de Política Lingüística de la Generalitat de Catalunya