El Debat sobre l’Orientació política general del Govern s’ha iniciat aquest dimecres amb la intervenció del cap de l’Executiu, Xavier Espot, durant la qual ha fet balanç de la feina realitzada el darrer any i ha definit l’acció governamental per als pròxims mesos. El cap de Govern ha explicat que si bé l’economia continua instal·lada en una etapa de creixement, no tots els efectes del creixement econòmic són positius: “En el nostre ordre de prioritats, la primera és garantir l’accés a un habitatge a preu assequible”, ha deixat clar, i ha afegit que “la situació requereix i justifica una de les mobilitzacions més grans de recursos públics que s’han fet mai a Andorra, amb polítiques ambicioses”. Xavier Espot ha explicat que entre el 2023 i el 2026 el Govern haurà invertit més de 75 milions a aquesta finalitat.
El parc públic d’habitatges de lloguer assequible, que ja és una realitat, permetrà donar resposta a 160 famílies enguany, una xifra que s’incrementarà fins a 500 a final de legislatura. El reglament que en regula les condicions d’accés es va modificant per a afavorir especialment als joves que es volen emancipar i a les persones grans que tenen unes pensions baixes. Els primers efectes de la Llei de creixement sostenible i dret a l’habitatge, a més, “ja es deixen notar” amb la posada al mercat de lloguer de més de 200 habitatges d’ús turístic, “una xifra que anirà clarament en augment en els propers anys”, ha dit Espot. El nou impost sobre la inversió estrangera immobiliària ha permès ingressar a l’Estat fins a 20 milions d’euros “que han revertit i seguiran revertint en més i millors polítiques d’habitatge, sense haver incrementat tanmateix la pressió fiscals dels nostres ciutadans”.
El cap de Govern ha explicat que cal començar a treballar, amb diàleg, en com fer efectiu l’aixecament de les pròrrogues forçoses dels contractes de lloguer, sense que aquest aixecament hagi de significar una liberalització absoluta de les condicions del nou contracte que es pugui atorgar sobre el mateix pis. Espot ha avançat que el Govern oferirà facilitats per a la compra del primer pis, tot augmentant l’import del valor dels habitatges avalant l’operació i satisfent una part dels interessos. A més, ha anunciat el desplegament de més mesures i incentius fiscals, econòmics i urbanístics per als propietaris i promotors que construeixin habitatge de lloguer a preu assequible. “A tall d’exemple, volem posar en marxa el Programa de lloguer garantit, adreçat als propietaris d’habitatges buits que voluntàriament vulguin llogar un habitatge i rebre una renda garantida pel Govern, d’acord amb els preus assequibles que hem fixat per al parc públic d’habitatges de lloguer”, ha afegit.
Millora del poder adquisitiu i transport públic gratuït
En matèria econòmica, el cap de Govern ha subratllat que el país continua instal·lat en una etapa de sòlid creixement. Els principals indicadors del 2024 i les agències de ràting internacional així ho apunten dibuixant un creixement del Producte Interior Brut (PIB) del 3,4% a Andorra, per sobre de l’economia espanyola (3,2%), la francesa (1,2%) i la mitjana de la zona euro (1,0%). Pel que fa al PIB per càpita, a finals del 2024 se situava en 42.850 euros, pràcticament equivalent al de França i un 31% superior al d’Espanya. Així, Espot ha recordat que la bona conjuntura econòmica també es reflecteix en les excel·lents xifres d’ocupació laboral, amb una taxa d’atur de l’1,5%, que frega els mínims històrics, i la creació d’empreses a l’alça, amb un increment net del 6% respecte al 2023. Tot i això, Espot ha volgut indicar que “la nostra economia creix més que la nostra població, gràcies a les mesures que hem adoptat per a frenar-la”.
Amb la voluntat de no deixar ningú enrere ni desatès, el Govern també ha desenvolupat els darrers anys diverses mesures per a millorar el poder adquisitiu de la ciutadania, especialment d’aquelles persones que tenen uns ingressos més baixos. Així, en els darrers sis anys, ha apuntat, el cost de la vida s’ha incrementat un 17,6% i, en canvi, el salari mitjà, que ha passat de 2.081 euros a 2.591 euros mensuals amb un augment de 24,5%. A més, el salari mínim ha passat de 1.083 a 1.447 euros mensuals, amb un incrementat del 34%. Per a mantenir el compromís del Govern, Xavier Espot ha anunciat que durant els propers dos anys s’incrementarà el salari mínim per damunt de l’índex de preus de consum (IPC) per a assolir el 60% del salari mitjà.
Una altra mesura per a millorar el poder adquisitiu de la ciutadania i alleugerir la pressió econòmica sobre les famílies ha estat l’impuls definitiu, durant aquesta legislatura, de la gratuïtat del transport públic, un fet que ha permès crear “una veritable cultura del transport públic a Andorra, un fet que anys abans era del tot inimaginable per a un país amb una forta dependència del vehicle privat”. Des de l’inici de la gratuïtat, s’ha multiplicat per 3,3 el nombre de viatges efectuats pels usuaris del servei públic, passant dels 2,4 milions anuals el setembre de 2021, als 8 milions anuals que es vehiculen actualment. En vista d’aquest ús cada vegada més elevat –un creixement anual del servei de prop del 20%– el Govern ja ha presentat noves mesures per a fomentar un ús més personalitzat del transport públic, més ràpid i còmode amb la creació de línies exprés per a les parròquies més perifèriques, sense oblidar la vall Central amb la creació d’una línia específica que uneixi Andorra la Vella, Escaldes-Engordany i la Massana.
Tot i aquestes millores, el cap de Govern ha apuntat que l’Executiu no es queda aquí. “Encara queda molt camí per avançar cap a un model de conducta de mobilitat més sostenible; i és aquí on entra en joc el projecte de transport segregat”. Espot ha explicat que, actualment, s’està en espera de disposar d’un pla sectorial que asseguri la viabilitat tècnica i urbanística per a poder desplegar, en el futur, un tramvia lleuger que permeti unir Sant Julià de Lòria amb Escaldes-Engordany a través d’un transport públic segregat de la carretera que garanteixi una connexió ràpida i sostenible. A més, es treballa conjuntament amb la Generalitat de Catalunya, a través del projecte Tramvalira inclòs dins del programa europeu Poctefa, que permetrà estudiar la viabilitat de perllongar el tren lleuger d’Andorra més enllà de les fronteres i enllaçar el país amb la capital de l’Alt Urgell i l’aeroport Andorra – La Seu d’Urgell. “Una aposta valenta i amb visió de futur”.
Impuls a infraestructures clau en mobilitat i protecció civil
Mentre es desenvolupa el projecte del transport segregat, el Govern també treballa per a millorar les connexions actuals, per a descongestionar les carreteres i oferir nous camins que uneixin les set parròquies. Espot ha assenyalat en aquesta matèria dos projectes claus: la desviació de Sant Julià de Lòria i de la Massana – Ordino, “dos infraestructures cabdals i llargament reivindicades”. Les obres dels dos projectes avancen a bon ritme i estaran plenament operatives durant el primer trimestre de 2027.
A més, també s’han dut a terme els darrers anys obres per a millorar la seguretat de la carretera RN22 que uneix Andorra amb França a través de millores als paraallaus ubicats a les galeries H2. Aquests canvis estaran en servei abans de la pròxima temporada d’hivern, i “suposarà una millora substancial per a la seguretat i la fluïdesa del trànsit d’accés a Andorra, especialment en temporada hivernal, minimitzant els tancaments de carretera que encara ens perjudiquen”.
Per a desenclavar el país i oferir noves connexions aèries, el Govern ha impulsat aquesta legislatura la construcció de l’Heliport Nacional que afegeix seguretat i treu del centre de la Massana els vols actuals. Aquesta infraestructura veurà la llum aquest 2025 i es preveu la seva plena operativitat a la primavera de 2026. Pel que fa a l’impuls dels vols comercials de l’aeroport d’Andorra-La Seu d’Urgell, Espot ha explicat que estan plenament consolidades les connexions amb Madrid i Palma (Mallorca) i que el Govern treballa per a poder connectar també amb París: “això ens permetria estar connectats amb dos grans hubs aeroportuaris perfectament complementaris”.
Un altre projecte clau que el cap de Govern ha volgut posar en relleu és el Centre Nacional d’Emergències, un espai clau per a continuar garantit la millor resposta de tots els cossos especials enfront de fenòmens naturals excepcionals, cada vegada més presents, i també davant d’emergències. És per això que ha avançat que el futur Centre Nacional d’Emergències s’ubicarà de forma física a l’edifici Nexus, on actualment estan situades les oficines d’Andorra Telecom, un cop es traslladin a l’edifici Node, fet que permetrà avançar de forma decidida amb el projecte del telèfon 112.
L’Acord d’associació amb la UE, el pas “més gran de modernització política i institucional”
Sobre l’Acord d’associació entre Andorra i la Unió Europea, el cap de Govern ha detallat el camí que ha d’anar traçant el text d’ara endavant. Actualment, ha recordat, “som a la recta final” del procés, que culminarà amb la publicació de la Decisió de signatura per part del Consell de la Unió Europea, i autoritzarà la Comissió a signar l’Acord amb Andorra i San Marino.
Aquesta futura signatura escenificarà l’estabilització del contingut del text i la possibilitat d’iniciar els respectius tràmits parlamentaris, que en l’àmbit europeu culminaran amb l’aprovació del Parlament Europeu i, a Andorra, amb la convocatòria del referèndum.
Xavier Espot ha insistit en el “guany de drets sense precedents” que suposa l’Acord per als ciutadans del país, perquè posa fi a qualsevol discriminació per raó de nacionalitat, ofereix una homologació tècnica i un entorn propici per a la diversificació econòmica, dona més seguretat jurídica, i confereix a Andorra sobirania per a defensar els interessos nacionals en espais de presa de decisions internacionals.
“Aquest Acord és el pas més gran en la modernització política i institucional d’Andorra des de la Constitució del 1993. És una eina per a protegir el nostre model, per a garantir el nostre progrés i per a oferir a les futures generacions un país més just, més obert i amb més oportunitats”, ha conclòs Xavier Espot, que també reiterat que el projecte “obre la porta a una nova etapa de validació institucional i democràtica”.
Sobre els reptes que suposa l’Acord per al país, ha citat l’esforç per a adaptar l’ordenament jurídic nacional al cabal comunitari, i el cost d’implementació estimat en 3 milions d’euros, “significatiu, però assumible i necessari”. “Però cap d’aquests obstacles és insalvable”, ha conclòs.
Finalment, el cap de Govern ha insistit en la importància de continuar amb la pedagogia i la transparència: “Davant dels dubtes, més informació. Aquest Acord, tot i la seva complexitat, ha de ser entès, valorat i assumit amb claredat i honestedat.”
Reforç del sistema de salut, educació, el sector de l’energia i protecció del territori
El model europeu de l’Estat del benestar es fonamenta bàsicament en la salut i l’educació, ha exposat Espot, que ha afegit que el nivell de cobertura pública d’aquests serveis és fonamental per a determinar els estàndards de cohesió social i d’igualtat d’oportunitats en un país. Ha posat com a exemples la posada en funcionament la nova unitat de patologia mamària de l’Hospital, que estudia una ampliació important que s’iniciarà aquesta legislatura, o el reforç de l’atenció primària de qualitat i proximitat a totes parròquies del país, amb l’obertura dels nous CAP de Ciutat de Valls, a Andorra la Vella, i de Canillo.
El país també treballa de forma incansable, de la mà de FEDA, per ser cada vegada més sobirans energèticament. És per això que Espot ha subratllat la importància que té poder impulsar el parc eòlic del Maià. “Aquesta infraestructura permetrà cobrir gairebé el 10% de la demanda nacional, esdevenint la segona font de producció del país i generant, aproximadament, la meitat de l’electricitat que produeix la central hidroelèctrica de FEDA”.
La producció d’energia verda al país permet abastir la població actual, per la qual cosa és indispensable continuar treballant per a impulsar un creixement sostenible. “Una premissa imprescindible per a un país on més del 90% del seu territori el conformen espais natural, una realitat que ens obliga a actuar amb més previsió i ambició”, ha dit. Per aquest motiu, ha celebrat la recent unió entre el Govern i els comuns de Canillo i Ordino per a crear un nou parc natural que permeti arribar a protegir el 30% del territori abans del 2030. Un parc natural nacional en l’àmbit comprès entre la vall de Sorteny i la zona de la Portella, incloent-hi el massís del Casamanya. Aquest nou parc nacional se suma als territoris ja protegits de la vall del Madriu-Perafita-Claror, la vall de Sorteny i les valls del Comapedrosa.
Altres reptes de futur
Al llarg de la intervenció, Xavier Espot ha fet referència a l’Andorra del futur i com properament s’iniciarà un procés participatiu per a implicar la ciutadania per a fomentar una visió compartida. Entre d’altres qüestions, ha plantejat la necessitat de garantir un creixement sostenible, seguir fomentant un turisme més qualitatiu i una diversificació de l’economia que passa per l’aposta i el suport a la innovació i a nous sectors productius que aportin valor afegit al país.
Un dels desafiaments és fer front a l’envelliment de la població. Espot ha explicat, d’una banda, que el Govern està ampliant el nombre de places residencials concertades de 232 a 270 i que el país ja compta amb 146 places de centre de dia arreu del territori. A més, ha recordat la signatura del memoràndum d’entesa amb una entitat privada per la concertació de places per a una futura residència a Encamp per a la gent gran i la contractació de personal del Servei d’Atenció Domiciliària que, de moment, es reforça amb cinc noves contractacions. I, per a combatre la soledat no volguda i prevenir situacions de risc, es posarà en marxa el Projecte Radars.
D’altra banda, el cap de Govern ha afirmat que la reforma del sistema de pensions s’ha de percebre com una oportunitat per a reforçar la confiança en el sistema. Espot ha detallat mesures per a crear un sistema sostenible que asseguri que tothom podrà percebre una pensió com allargar progressivament l’edat de jubilació, incentivar la prolongació de la vida laboral de forma voluntària, revisar les bases de cotització perquè siguin més representatives dels ingressos reals o promoure sistemes de pensions complementàries, especialment en el sector privat.
Per a avançar cap a una societat més equilibrada, Espot ha detallat que l’Executiu regularà els permisos de naixement igualitaris per a garantir condicions equitatives per a tots els progenitors i promoure la corresponsabilitat en la criança.
El cap de Govern també ha fet referència a la despenalització de l’avortament, afirmant que “ens obliga a conciliar dos objectius als quals no estem disposats a renunciar: els drets sexuals i reproductius de les dones i el manteniment del coprincipat parlamentari”. Fent referència a l’estructura institucional, Espot no ha volgut passar per alt el moment històric amb el relleu de copríncep episcopal, i ha aprofitat per a desitjar molts encerts a Josep-Lluís Serrano Pentinat.
En matèria educativa, el cap de Govern ha esmentat el desplegament del Pla integral pel bon ús de la tecnologia dels centres escolars, promovent l’ús responsable i pedagògic de les eines digitals, posant d’exemple la implementació dels Chromebooks i la introducció progressiva de la intel·ligència artificial a l’aula: “Són accions concretes que apunten cap a un model educatiu més competencial, crític i preparat per al segle XXI”.
Finalment, per a fer realitat el Museu Nacional, Espot ha explicat que aquesta tardor s’encarregarà l’avantprojecte tècnic i museogràfic per a traslladar el projecte conceptual a una proposta espacial, tècnica i pressupostària concreta. L’equipament cultural ha de ser “un espai per a preservar, reinterpretar i compartir el llegat nacional, un escenari per a la creació cultural, la reflexió social i la projecció internacional d’Andorra”, ha sentenciat el cap de Govern.