És cert que la felicitat s’aconsegueix unint el pensament amb el comportament, però, sempre que siguin pensaments optimistes o, si més no, neutres. No podem esperar ser feliços interpretant la realitat des d’un vessant negatiu o catastrofista. Per tant, és indispensable tenir un filtre per als pensaments i, així, poder separar-los entre positius, negatius i neutres (indiferents). Aquest filtre és el que explica per què hi ha gent que tot i viure les mateixes experiències, interpreta les situacions de manera diferent i conseqüentment, també té sensacions i sentiments oposats.
A tall d’exemple, agafem els nacionals d’un mateix país i veurem que, tot i tenir el mateix passaport i les mateixes oportunitats acadèmiques o laborals, hi ha qui les aprofita i qui no ho fa. És a dir, des de fora tots semblen iguals, però la realitat ens demostra el contrari, que depenent dels pensaments de cadascun, actuen d’una manera o d’una altra. Aleshores, la qüestió radica en saber capgirar les situacions conflictives o perjudicials encara que siguin negatives. Resumint, estic parlant de la resiliència i de l’actitud presa enfront de les situacions desagradables.
La resiliència és la capacitat de sortir il·lesos de les situacions desagradables, ho passem malament, però una vegada ho hem superat, tornem a ser els d’abans, no patim cap trauma. Per la seva banda, l’actitud és el conjunt de maneres de fer i de pensar que tenim i que, inevitablement, condicionen la nostra adaptació al medi ambient en el qual estem. Si és negativa, ben segur que ens la dificulta i, en canvi, si és optimista, ens la facilita per complet. Així doncs, enfront qualsevol situació desagradable sempre tenim les dues opcions, interpretar-la negativament i permetre que el nostre cervell s’inundi de pensaments catastrofistes o, tot i interpretar-la de manera negativa, no permetem que condicioni el nostre cervell, perquè transcorreguts uns minuts, girem la truita de costat.
També podeu seguir-me a https://www.facebook.com/elbachirri.