Viu la vida: Perquè vivim amb dues cares

Roser Rodríguez Jerez
Roser Rodríguez Jerez

De vegades té un la sensació que la vida ho atropella tot. Tinc la seguretat que vivim en una societat que fomenta l’ansietat, l’estrès i la fatiga. Amb prou feines podem gaudir el temps present perquè els esdeveniments del passat ens paralitzen o el futur que pugui venir ens angoixa. Però en qualsevol cas, per a què vivim?

Fer-nos, i sobretot respondre’ns, a aquesta pregunta de tant en tant pot resultar fonamental per centrar-nos en l’important, per no perdre el focus.

Evidentment resulta més fàcil preguntar-se què pot fer la vida per mi i què puc fer jo per la vida.

En la vida tenim temps ,èpoques, o solament etapes que un passa i cadascuna d’elles t’ensenya alguna cosa, però en aquest peregrinar, hi ha coses que vas deixant enrere i la raó és simple, hem de fer espai perquè les coses noves, les experiències , el coneixement, etc. puguin entrar a les nostres vides i puguem entendre el perquè de les coses.

No et lamentis més. No ets l’únic que has perdut i que has caigut deu vegades. L’important és reconèixer els errors i aprendre d’ells. Tothom cau en la sendera de la vida. Pèrdues, desil·lusions, cors trencats, ensopegades, dissorts, malaltia imparable i dolor. Però si sents dolor és que estàs viu.

La vida és un misteri. Com més la coneixes, més bella és. Arriba un moment quan, de sobte, comences a viure-la, comences a fluir amb ella. La millor forma de prendre’s la vida és tenir una certa actitud davant d’ella. Les actituds són les nostres creacions, són els nostres prejudicis, les nostres invencions. La vida no és creada per nosaltres; al contrari, nosaltres som només ones en el llac de la vida.

Depèn de mi, de tu, de tots vosaltres. La vida en si mateixa és un llenç en blanc, es converteix en qualsevol cosa que jo pinti en ell i tots vosaltres. Pots pintar infelicitat, pots pintar felicitat. En definitiva, hem d’aprofitar el temps, i l’únic temps sobre el qual realment podem actuar és el present. El temps és la vida; si perdem el temps, perdem la vida. El temps és un regal. El pitjor és que quan prenguem consciència pot ser massa tarda. I no t’oblidis mai de somriure a la vida, encara que moltes vegades flaquegem, cal aixecar la cara cap a dalt i avançar, i posar rumb cap a la vida que ens a tocat viure.

[do_widget id=category-posts-pro-64]