“Petits peus que no corren són ales que volen. El nostre record aquí, la llum de l’amor infinit”, és la llegenda que resa a la placa que aquest divendres s’ha inaugurat a la fase 1 del cementiri de Fontaneda, a la parròquia de Sant Julià de Lòria, en honor als nadons nonats. L’autora de la cita és Liliana Cacais que va experimentar en carn pròpia el que suposa perdre una criatura abans de néixer.
La iniciativa, que s’acompanya d’una escultura amb braços i argolles per a poder penjar estels, l’ha dut a terme el Comú a petició de l’Associació Petits estels d’Andorra, un col·lectiu que té com a objectiu organitzar, col·laborar i participar en tota mena d’activitats que comportin la difusió d’informació relacionada amb totes les conseqüències i les repercussions derivades de la pèrdua d’un nadó durant la gestació o durant l’inici de la seva vida.
En paraules de la seva presidenta, la psicòloga, Sílvia Palau “estem parlant d’un dol invisible que afecta des de molts punts de vista als que el pateixen i és quelcom molt freqüent com és el dol perinatal”. Segons les estadístiques, una de quatre dones embarassades perd un nadó durant l’estat de gestació. Palau ha explicat que “en aquestes situacions, els pares es veuen molt perduts en general i son objecte de molts
judicis paral·lels, tipus no us preocupeu, sou joves i en podeu tenir un altre”.
En aquest sentit, l’Associació Petits estels presta ajut psicològic per a admetre la crisi que suposa travessar una situació com aquesta i trencar el silenci que els provoca un tipus de dol patològic que sovint es perpetua al llarg del temps.
Així, “un ritual com és tenir un espai de record, ajuda a fer-ho tangible i dir: tenim un lloc on puc sentir aquest dolor, ens podem expressar i això ajuda molt en teràpia”, ha assenyalat Palau.
