L’habitual és que les picades de paparres afectin, sobretot, a la fauna. De fet, no totes contagien malalties ni piquen a éssers humans. En la península Ibèrica a penes hi ha cinc gèneres d’aquests paràsits que sí que ho fan: les de tipus Ixodes, Haemaphysalis Dermacentor, Rhipicephalus i Hyalomma.
A l’Estat espanyol, les malalties més freqüents transmeses per paparres són infeccions com la febre botonosa, la malaltia de Lyme o la Debonel/Tibola. Altres menys usuals són l’anaplasmosi humana o la babesiosi. A més, de manera esporàdica s’han descrit casos de tularèmia i la febre hemorràgica de Crimea–Congo. Gairebé totes aquestes patologies són de declaració obligatòria i, per tant, estan controlades per la Xarxa Nacional de Vigilància Epidemiològica.
La malaltia de Lyme és la patologia més comuna transmesa per aquests paràsits. Aquesta malaltia és present en uns 80 països al voltant del món, la seva incidència a Europa és cada vegada major i el seu diagnòstic resulta complex, ja que algunes vegades la primera manifestació de la malaltia, que és la característica taca vermella en la pell amb forma de diana, ni tan sols apareix. El període d’incubació oscil·la entre 3 i 32 dies i els símptomes recorden a un quadre gripal.
Si no es tracta amb antibiòtics en la seva primera fase, la infecció avança per l’organisme, amb una simptomatologia que es confon amb altres malalties, des de l’artritis fins a la depressió. Per això, molts pacients reben diagnòstics de síndrome de fatiga crònica, fibromiàlgia o esclerosi múltiple sense que els tractaments siguin eficaços.
Amb el pas del temps, la malaltia deriva en una síndrome d’infecció multisistèmica, el Lyme crònic. Aquesta fase pot durar anys i comporta des d’artritis persistent a problemes digestius, erupcions cutànies, meningitis, vertígens, migranyes, trastorns del son, confusió mental, o fatiga severa. Alerta, doncs, perquè no és cap broma.
Per Consumer/eroski.com