El dijous 5 de març i el divendres dia 6 ens va afectar una nova llevantada. Potent i extensa. Amb precipitacions ja més acotades a la meitat sud de Catalunya el dissabte dia 7. El diumenge dia 8 i el dilluns dia 9 ja no teníem llevantada, però sí inestabilitat. El resultat va ser força ruixats, fora el mar i la línia de costa, on la terra ja s’escalfa per una radiació solar cada cop més marcada.
El resultat van ser pluges importantíssimes en alguns observatoris. Bàsicament de l’Ebre, les comarques del nord-est i la zona prelitoral. Entre 100 i 275 mm de pluja i també temporal marítim.
Al Parc Natural dels Ports, al peu del Caro, és on es van recollir 275 mm. A Lliurona, zona de muntanya occidental de l’Alt Empordà, van ser 253 mm. A dalt de tot el Montseny, a Puig Sesolles 244. Sant Pau en va enregistrar 227. Viladrau va fer 216 mm. A Sant Pau de Segúries, ja al Ripollès van ser 194 mm. Molló, al veïnat de Fabert van ser 189. Saltant a la Garrotxa 183 a Mieres o 165 mm a La Vall de Bianya. Sant Esteve de Palautordera va recollir 162 i Beget 160.
La neu ha estat general a tot el Pirineu per sobre dels 1800 a 2000 metres, això sí, molt i molt humida amb un gruix per sobre dels 2.200 metres i al Pirineu més oriental, entre els 50 i 100 cm de neu nova. El vent, evidentment, va provocar grans diferències.
Pel que fa als pantans, impossible tenir-los més plens. Tots els pantans de les conques internes estan entre el 95 i el 100%. Només n’hi ha un, el de Siurana, amb un valor bo però, més modest, un 65%.
A la zona occidental del país, els de la conca de l’Ebre es troben al 86% en conjunt. El que estan menys plens, els dos gegants, Canelles i Rialb amb un 85 i un 90% respectivament. Oliana es queda per sota. Només falten per omplir al 100% tot el conjunt, uns 200 hm³. Probablement, el desgel, portarà el conjunt a superar el 90% i acostar-se al 95%.
De moment, aigua garantida per a molts mesos. Ara bé, compte, tornaran les sequeres i els extrems plujosos. La nostra irregularitat mediterrània és pròpia, si bé els extrems derivats de l’escalfament global van a més.
Per Francesc Mauri