Segurament, tots coneixem algú que es passa el dia criticant-ho tot: el Govern, les ajudes socials, els impostos, la programació en les mitjans de comunicació, els temes de debat entre amics, la nostra manera de vestir, les nostres creences, etc. És gent que encara veient-ho tot malament, no fan res per a canviar la situació perquè opinen que és una pèrdua de temps, entenen la vida com una situació estàtica i inamovible. Aleshores, la qüestió és agafar el rol de víctima i intoxicar a la resta de la societat amb les seves paraules negatives. Unes paraules que poden enfonsar mentalment a qui se les cregui donat que van acompanyades d’emocions i sentiments catastrofistes, com per exemple: el món està fatal, quin futur més depriment li espera als nostres fills, el país està arruïnat, només hi ha desgràcies, etc.
És una ment centrada en les mancances, en comptes d’estar-ho en l’abundància o, si més no, en l’agraïment. És una ment guiada per la subjectivitat i el passat, com fins ara la cosa anava d’una manera determinada, si canvia serà per a pitjor, aleshores, millor deixar-la com està. Però, és que, igualment, encara que la situació millori donat que està enfocada en les mancances no ho veurà, el seu rol de víctima no ho permet. Li ha agafat plaer a anar en contra de la societat, pronosticar un futur catastrofista ha esdevingut com una mena de benestar emocional.
Malauradament, aquest cúmul de conductes negatives provoquen tenir un comportament gens adaptat a l’evolució personal i conseqüentment, la salut mental es veu perjudicada perquè no aprèn noves eines per a afrontar la realitat social. Aleshores, si volem estar amb ells, però no intoxicar-nos, una manera de fer-ho és sent irònics, és a dir, els hi donem la raó, però, exagerant encara més la situació. Han de veure que no ens importa la seva opinió i potser d’aquesta manera deixaran de queixar-se davant nostre. No es tracta de ser desagradables amb ells, sinó, indiferents emocionalment.
També podeu seguir-me a https://www.facebook.com/elbachirri