La Mentida és faltar a la veritat. És una afirmació falsa que crea una idea o una imatge també falsa. Però la mentida “té potes curtes”, és a dir, que no arriba molt lluny, perquè els mentiders han de tenir abans que res molt bona memòria, si no volen ser descoberts. Qui menteix necessita falsejar la veritat per a donar una imatge diferent de la que realment té. No està conforme amb ell mateix i en lloc de millorar autènticament s’oculta darrera d’una màscara o disfressa’t inconsistent.
Una mentida és el començament d’una cadena de mentides infinites que fa que el mentider produeixi en els altres una imatge de personalitat caòtica. La por a perdre la imatge falsa crea molta tensió i angoixa i es perd molta energia mentint. La mentida té la funció de fabricar persones i mons falsos que, fins i tot, al que els inventa, se’ls creu.
Una vegada que s’ha instal·lat l’hàbit de mentir és molt difícil sortir-ne, perquè la confiança dels altres es perd dient una sola mentida i per a recuperar-la poden passar molts anys. A més, el que menteix s’està mentint a si mateix convertint-se en algú irreal que no existeix.
Hi ha moltes formes de mentir. Hi ha les mentides pietoses que són per a no ferir susceptibilitats, encara que sempre és millor pecar per omissió abans de caure en una mentida. També hi ha mentides col·lectives, com les notícies dels diaris, les revistes, la ràdio o la televisió que la majoria de les vegades responen a interessos espuris.
Hi ha mentides familiars, que són les que sostenen a algunes famílies, que encara que menteixin tots en general igualment s’enfonsen.
Llegim mentides històriques en molts llibres perquè, lamentablement, ningú pot ser objectiu explicant un fet del passat amb absoluta fidelitat, perquè no pot evitar afegir dades de la seva pròpia experiència o ideologia. I, per descomptat, hi ha moltes mentides polítiques que tots hem pogut comprovar després de les eleccions.
En realitat, vivim en una societat mentidera on tots en fem servir amb tacte, que en última instància significa mentir.
Sempre es pot canviar aquesta manera de ser, començant per emprendre la meravellosa aventura de ser sincer i aprendre a valorar.
El mentider creu, molt en el fons, que és menyspreable i des d’aquesta baixa autoestima sorgeixen les mentides, que en definitiva són inútils perquè la veritat sempre es filtra per algun costat. Qui menteix és com un vaixell que fa aigua fins que s’enfonsa irremeiablement en el més profund, a vegades perdent el que més vol.
Qui vol canviar pot fer-ho, sigui qui sigui, l’important és voler fer-ho, perquè voler canviar és ja haver canviat. Perquè som els amos de nosaltres mateixos i estem condemnats a triar tot en aquesta vida i és probable que també en la mort, que com alguns suposen, haurem de triar el destí de l’ànima.