Hi ha persones i coses en la vida que creus que formen part de tu per sempre. De sobte es perden i desapareixen de la teva vida. Els sentiments són aclaparadors. Quan no està…, et trobo a faltar, per què a mi? Què faig ara? Si la persona o cosa (familiar, salut, etc.) ha desaparegut per sempre.
Sense cap mena de dubte, cal passar un temps de dol, i d’acceptació. Moments durs, en els quals ens sentim diferents, com si una part de nosaltres hagués deixat d’existir. Aquest dol té un temps indeterminat i el qual depèn de cada persona, així com de l’aferrat que estiguessis a allò que has perdut.
Però, la vida segueix i cal adaptar-se lentament als canvis que, encara que no ens ho sembli, són habituals en el transcurs del temps. Amb la presència del dolor de la pèrdua cal començar a metamorfosar-se. Cal adaptar-se a les noves situacions i descobrir el teu nou jo. Un “jo” que creixerà i florirà de manera diferent igual que un cuc es tanca en un capoll i es converteix després en una cosa totalment diferent. No vull dir que el canvi sigui ni millor ni pitjor… és només un canvi més.
Mira la teva vida en perspectiva i veuràs que no ets el mateix que fa anys. Si ho mires amb deteniment, segurament hauràs passat moments durs. Accepto que potser, aquest, està passant ara mateix o et sembli el més dur. Però, tu només has de continuar caminant. Adapta’t i recorda-ho tot perquè amb el temps puguis transmetre aquest aprenentatge.
Tots els articles a www.juanjuncosa.com.