Diverses escoles, tant de l’Alt Urgell com d’arreu de Catalunya, s’han trobat amb problemes per a disposar de monitors per a cobrir les hores no lectives previstes pel Departament d’Educació de la Generalitat en el marc de l’avançament de l’inici del curs. Així ho ha explicat a RàdioSeu la vicepresidenta primera del Consell Comarcal, Josefina Lladós, que assegura que per a alguns municipis amb escola rural complir aquest requisit ha esdevingut un maldecap.
Per exemple, al municipi del qual n’és alcaldessa, Ribera d’Urgellet, al juny, l’Ajuntament ja va fer una crida entre veïns i professionals per a cobrir aquesta tasca al Pla de Sant Tirs, però no hi va respondre ningú. Per això, el departament va contactar amb una empresa especialitzada, però dilluns passat els van advertir “desesperadament” que tampoc no havien trobat cap monitor, ni per a aquesta escola ni tampoc per a d’altres centres.
De fet, Lladós ha indicat que aquest problema no s’ha limitat a municipis petits sinó que ha estat “bastant general” i també ha afectat poblacions més grans, com Cadaqués (que té uns 2.750 habitants fixos), i fins i tot ciutats com Lleida. Per tot plegat, l’alcaldessa de Ribera d’Urgellet es mostra sorpresa pel fet que s’hagi parlat poc d’aquesta problemàtica en comparació amb altres queixes que han tingut molt més ressò mediàtic en relació amb l’avançament de l’inici de curs. I ho atribueix a que “com que és un tema que el Departament ha contractat a una empresa externa i no afectava el personal, els sindicats s’han fet l’orni”.
La batllessa insisteix que els darrers dies la situació ha generat “desesperació” tant a l’empresa encarregada com a la directora de l’escola, perquè des d’Ensenyament no només no se’ls donava indicacions de què fer, sinó perquè “les respostes que es va donar des d’alguna persona dels Serveis Territorials són per lamentar”.
Finalment, amb la mediació del nou delegat territorial d’ensenyament a l’Alt Pirineu, la conselleria va acceptar que en casos com aquest siguin d’altres professionals els qui cobreixin aquestes hores, com per exemple mestres interins o bé, en el cas de Ribera d’Urgellet, la tècnica d’educació que han contractat aquest any mateix amb motiu de l’estrena de la llar d’infants.
Qüestionen l’aportació de les hores no lectives
En aquest context, Josefina Lladós conclou que “el Departament no ha planificat bé aquest setembre” i que “amb aquesta situació s’ha tensat molt les escoles petites, i també les no tan petites, amb unes tardes que, sincerament, no es veu quina aportació qualitativa tenen per a la canalla”.
La vicepresidenta comarcal assegura que “a final de curs ja es veia venir que això no estaria resolt” i que si es vol tornar a plantejar aquest avançament per al curs vinent caldrà que el Govern ho planifiqui molt millor. Per això, ha instat l’executiu català a “plantejar-ho bé” tot aprofitant que ara disposen de tot un any per analitzar-ho.
Ribera d’Urgellet, Peramola i Josa i Tuixent estrenen escola bressol rural
D’altra banda, una altra novetat d’aquest curs és l’estrena de 52 noves escoles bressol rurals arreu de Catalunya, amb l’objectiu d’afavorir la fixació de població en municipis petits. Entre els municipis que n’estrenen, n’hi ha tres de l’Alt Urgell: Ribera d’Urgellet, Peramola i Josa i Tuixent. El pla compta amb la implicació dels departaments de Presidència, d’Educació i d’Acció Climàtica de la Generalitat.
La presentació d’aquest desplegament de llars d’infants a nivell català, precisament, es va fer a Peramola aquest mes de juliol. En aquella roda de premsa es va concretar que la Generalitat assumeix des d’ara bona part de les despeses d’aquests equipaments en pobles petits.
Els ajuntaments han d’aportar un màxim de 5.000 euros l’any, quan fins ara la quantitat que havien d’abonar anava en funció del nombre d’alumnes, arribant en alguns casos a gairebé 30.000 euros per curs i superant-ne en molts d’altres els 20.000.
Amb la creació d’una cinquantena d’instal·lacions noves, aquest curs Catalunya passa a disposar de fins a 122 escoles bressol rurals, un 40% més que fins ara. A l’acte de presentació d’ara fa dos mesos, a l’Escola Sant Miquel, la consellera de la Presidència, Laura Vilagrà, va declarar que “aquest Govern té uns deures pendents amb el món rural i amb els Pirineus” i que això vol ser un “exemple” d’aquesta voluntat.
Vilagrà va exposar que “amb les noves escoles bressol rurals, que estan repartides per tot Catalunya, reequilibrem el país, generem oportunitats al territori i facilitem la vida a la gent mes enllà de les grans ciutats”.