Si alguna cosa ha posat de manifest la pandèmia, és la necessitat de reforçar l’assistència sanitària. Una eina clau per a aquest procés serà la digitalització, perquè des del mateix sector sanitari s’ha detectat que analitzar grans volums de dades pot millorar l’antelació, planificació i resposta davant una crisi o pandèmia com la que hem viscut recentment.
Per a Ruth Cuscó, directora gerent d’ASHO, empresa líder nacional en la prestació de serveis de codificació d’altes hospitalàries, aquest procés de digitalització no és només un requisit indispensable per a millorar la qualitat dels serveis sanitaris, sinó que la seva aplicació “permetrà evitar el col·lapse en àrees tan importants com els serveis d’urgències, de manera que l’atenció individualitzada a cadascun dels pacients per part del personal sanitari millorarà en el procés”.
El bon ús de la tecnologia facilitarà, per tant, que es pugui gestionar la saturació del sistema sanitari sense comprometre la qualitat assistencial. En aquest sentit, tal com recull l’estudi “Capacitat potencial d’un centre coordinador d’urgències i emergències per a predir ingressos hospitalaris i en unitats de vigilància intensiva per covid-19“, una codificació adequada obre la porta a una predicció amb setmanes d’antelació els pics d’ocupació hospitalària en planta i en UCI per pacients ingressats per covid-19.
Per a moltes malalties i patologies, la detecció precoç dels símptomes és imprescindible, i cada minut compta. En casos com la parada cardiorespiratòria, l’infart, l’ictus, el traumatisme greu o la sèpsia resulta fonamental lluitar contra el temps per a garantir una probabilitat de supervivència major del pacient.
“En aquest sentit, un dels reptes de la tecnologia serà optimitzar la gestió del servei d’urgències, ser capaç de mesurar l’afluència de pacients i procurar diagnòstics i tractaments de manera més ràpida i eficaç”, afegeix l’experta, qui destaca la importància d’una correcta codificació de les crides per símptomes als centres permet predir fins amb dues setmanes d’antelació pics d’ocupació hospitalària per coronavirus, per exemple.
El triatge Manchester i el SET, claus per a unes urgències eficients
L’objectiu dels hospitals és que el pacient que acudeix amb una patologia greu no esperi sense tractament. És per aquesta raó que, a la seva arribada, es realitza l’anomenat triatge amb un sistema de preguntes “Manchester”, que facilita la correcta gestió del flux de pacients i les necessitats de cadascun d’ells.
En el cas concret del sistema sanitari espanyol, són dos les eines que s’han implementat amb major freqüència en els serveis d’urgències hospitalàries: el Sistema Espanyol de Triatge (SET) i el Sistema Manchester (MTS).
“El propòsit del triatge”, explica Cuscó, “és determinar el nivell de prioritat amb el qual s’ha d’atendre els pacients d’urgències. Existeixen 5 nivells, sent el primer el d’acció immediata i el cinquè el que pot suportar una major espera de fins a 240 minuts”
ASHOCOODE i les urgències
A més del servei de codificació hospitalària, ASHO ha desenvolupat tres softwares o sistemes d’automatització i ajuda a la codificació (SAC) basats en machine learning (IA), eines que per la seva innovació són claus en l’escenari de la codificació sanitària al país: ASHOCOODE, ASHOINDEX i ASHOONE.
En el cas d’ASHOCOODE, es tracta del programari que va posicionar a la marca com a líder del sector. Està dirigit als professionals assistencials i al personal mèdic d’urgències, consultes externes, hospital de dia i llistes d’espera, i permet codificar grans volums de processos mitjançant un sistema propi de processament de llenguatge natural (PLN) el que simplifica i escurça considerablement el procés de codificació.
Per Tecnonews