Pla (1)

Pau Vidal
Pau Vidal

Si el pla de desescalada del contagi hauria de ser una rebaixa progressiva de les exigències que menés, en darrer terme, a la simplificació de les condicions de prevenció, el mot d’avui més aviat és el contrari: una complicació creixent. Filològicament parlant, ja m’enteneu.

D’entrada perquè és polisèmic. Segurament el primer signficat que ens ve al cap és com a adjectiu, en el sentit de llis, ras; a continuació ve el del substantiu: programa, projecte. I finalment hi ha l’ús adverbial, molt menys freqüent en tant que localisme (és sinònim de rai o prou). Podríem exemplificar els tres significats en una sola frase com ara: “Aquest pla del govern, pla que la farà baixar plana, la corba!”

Complica una mica més l’assumpte el fet que tant en funcions d’adjectiu com de substantiu és mot d’ús molt estès i general, de manera que el nombre d’accepcions és elevat: un poc més d’una trentena en el primer cas, un poc menys en el segon (per cenyir-nos a les que recull el GDLC). Tantes que ja ni em plantejo de llistar-les aquí, perquè se’ns acabaria l’article.

Però la cosa ja es posa dífícil de veres quan comparem els significats (l’adverbial el deixem estar). Perquè resulta que el pla que ens ocupa (el de desescalada, igual que ho seria el de pensions o el de vida) és definit pel diccionari esmentat com a ‘Projecte ordenat d’una obra a realitzar, d’una cosa a fer, d’una conducta a seguir’, que seria la versió figurada del sentit literal o primigeni: ‘Representació, sobre una superfície plana, de la disposició d’una ciutat, edifici, parc, etc’. I per què dic que es complica? Doncs perquè l’altre significat que he estat esmentant tota l’estona, el d’adjectiu, en realitat és secundari respecte a un altre de substantiu, definit d’aquesta manera: ‘Superfície tal que qualsevol recta que passi per dos dels seus punts es troba totalment continguda en la dita superfície’, definició aviat desdoblada en una versió no tan trigonomètrica: ‘Superfície d’un cos més o menys acostada, per la seva configuració, a un pla geomètric’. De manera que, en sorgir d’aquí, el nostre pla adjectiu és definit així: ‘Que recorda la forma (o forma part) d’un pla geomètric, sense curvatures, ondulacions, elevacions ni depressions’.

No sé si m’esteu seguint. Jo mateix m’he perdut, perquè una simple monosíl·lab homòfon que em semblava ben fàcil d’excplicar s’està complicant per moments. Doncs espereu que no ha estat res. Perquè la confusió ve d’origen. Però com que no és senzilla, la deixo per a la setmana entrant

TOTES LES NOTÍCIES