El 27 de març de 2003, l’honorable José Ribeiro e Castro (UEN), europarlamentari portuguès, en una pregunta escrita al Consell de la UE, demanava: “Té el Consell una posició respecte a la qüestió d’OLIVENÇA? En el cas de que encara no hagi pres cap posició, com valora aquesta qüestió des del punt de vista jurídic? Quin paral·lelisme estableix amb la qüestió de Gibraltar suscitada repetidament per Espanya? Pensa portar a terme gestions a fi de contribuir a la resolució del problema? Com qualifica el Consell a un estat membre que es sostrau del compliment de les obligacions jurídiques assumides repetidament respecte a una altre estat membre? Pel que fa al pont d’ajuda, pot el Consell examinar la possibilitat d’intervenir per a aturar aquesta iniciativa espanyola?
Olivenza, en portuguès Olivença, és una vila de 12.000 habitants. El terme municipal té una superfície de gairebé 750 kilòmetres quadrats, és un territori ocupat per Espanya des del segle 19. Actualment està adscrit a la província de Badajoz. L’esmentat euoparlamentari, en la seva demanda escrita al Consell, al meu parer, aporta suficients arguments jurídics, per a permetre, si més no, consultar als habitants d’Olivenza, per mitjà d’un referèndum vinculant, per a saber si desitgen ser portuguesos, com havien estat abans. En el 1709, com a conseqüència de la Guerra de Successió espanyola, contingents armats d’aquesta nacionalitat destruïren el pont de Nostra Senyora d’Ajuda de l’esmentat municipi, infraestructura que en el 2003 fou reconstruïda per Espanya.
Segons l’europarlamentari, els drets dels portuguesos es reconeixen en l’article 105 de l’Acta Final del Congrés de Viena (9 de juny de 1815). El 7 de maig de 1817, Espanya signà el Tractat de Viena “reconeixent la justícia de les reclamacions formulades per la seva altesa Reial el Princep Regent de Portugal i del Brasil, sobre la vila d’Olivenza i resta de territoris cedits a Espanya pel Tractat de Badajoz de 1801, comprometent-se a portar a terme, llurs més eficaços esforços, amb la finalitat de que s’efectuï la retrocessió de dits territoris (el més aviat possible) en favor de Portugal”.
El 27 de juliol de 2003, l’honorable José Ribeiro e Castro, rebé del Consell la resposta a la seva demanda escrita, de 27 de març de 2003, per a mi lacònica en extrem, en la qual només li deien: “El Consell informa a l’honorable parlamentari que han abordat aquesta qüestió, la qual no es troba en les seves competències”. Al meu parer, la UE estava “tirant pilotes fora”. Considero que hauria estat més correcte respondre: “No tenim la competència, però l’estat portuguès es pot adreçar a l’òrgan judicial de la UE que entén dels assumptes relacionats amb els conflictes entre estats membres”.