El cap de Govern, Xavier Espot, ha presidit aquest dimarts la tradicional trobada de Nadal amb els mitjans de comunicació del país, amb qui ha fet un balanç de la situació política actual i dels reptes de l’Executiu de cara al 2025. A l’acte, a més d’Espot, hi ha participat el ministre Portaveu i de Medi Ambient, Agricultura i Ramaderia, Guillem Casal; la ministra de Salut, Helena Mas; la ministra de Cultura, Joventut i Esports, Mònica Bonell; i el secretari d’Estat de Transició Energètica, Transport i Mobilitat, David Forné.
Durant la trobada, que s’ha celebrat a la sala del Govern de l’edifici administratiu, Espot i els altres representants governamentals han compartit algunes de les iniciatives més destacades i estratègiques per a l’any vinent, com ara la posada en marxa d’un programa per a operar de càncer de mama a l’Hospital; l’organització dels Jocs dels Petits Estats d’Europa al maig; o la candidatura a patrimoni mundial de la UNESCO sobre la configuració del Coprincipat.
També centraran l’acció de l’Executiu qüestions com l’impuls de la mobilitat sostenible mitjançant el transport segregat i el desenvolupament de la sobirania energètica amb el parc eòlic del Maià. Finalment, el cap de Govern s’ha referit al compromís de donar continuïtat a les inversions en habitatge, que continua sent “la màxima prioritat” de l’Executiu fins a “arribar al voltant dels 400 pisos de preu assequible” el 2027, així com al procés d’aproximació a la UE amb l’Acord d’associació.
Un nou programa oncològic per a operar pacients de càncer de mama a l’Hospital
Mas ha presentat les línies d’acció més destacades en matèria de salut per al pròxim 2025, les quals se centren en l’oncologia, la salut mental i el desenvolupament dels sistemes d’informació. Pel que fa al primer punt, la titular de Salut ha anunciat “la voluntat de millorar tota la xarxa d’atenció oncològica, proveint un acompanyament integral del pacient i de la família, des del moment del diagnòstic, el tractament i el seguiment”.
Concretament, pel que fa al càncer de mama, ha anunciat que entre el 70% i el 80% dels pacients es podran operar a Andorra a partir del gener. “D’aquesta manera, evitem desplaçaments tant del pacient com dels seus familiars i de l’entorn”, ha assegurat Mas. A més, ha explicat que el 2025 s’integraran en una sola planta els serveis d’oncologia de l’Hospital Nostra Senyora de Meritxell i s’establiran circuits diferencials.
D’altra banda, el 2025 s’elaborarà el pla funcional de l’ampliació de l’Hospital, per al qual s’hi destinaran 300.000 euros. “Es tracta d’un projecte estratègic d’aquesta legislatura que requerirà conjugar l’activitat de l’actual edifici hospitalari amb les obres del futur, ja que la nostra voluntat és que estiguin units”, ha afirmat. Pel que fa a l’execució de les obres, el Govern espera que es puguin iniciar a finals d’aquesta legislatura.
En matèria de salut mental, des del Ministeri es continuaran impulsant les accions de prevenció i promoció, a través del telèfon d’atenció a les conductes suïcides –des del setembre s’hi han registrat 32 trucades, de les quals dues han requerit accions de rescat imminents–, el xat de suport emocional –amb vint converses iniciades–, i amb la posada en marxa dels pisos amb suport per a persones amb patologies de salut mental al Solà d’Enclar.
Finalment, està previst que durant el primer semestre de 2025, segons Helena Mas, s’enllesteixi la segona fase de la recepta electrònica, amb la qual els professionals mèdics podran prescriure els medicaments a través de la Història Clínica Compartida. Durant l’any vinent, es preveu poder desenvolupar la tercera fase, que consistirà en la implementació dels serveis informàtics perquè les farmàcies puguin dispensar aquests medicaments.
Els Jocs dels Petits Estats d’Europa i la candidatura a patrimoni mundial de la UNESCO sobre la configuració del Coprincipat
Per la seva part, Mònica Bonell ha destacat l’organització dels Jocs dels Petits Estats d’Europa a Andorra al maig 2025, com la fita més rellevant per a l’any vinent en matèria esportiva. “Esperem poder rebre al tomb de 1.200 atletes de nou països diferents. La delegació andorrana serà nombrosa i comptarà entre 150 i 200 atletes”, ha apuntat. En aquest punt, la ministra ha destacat que hi haurà 12 disciplines diferents, repartides entre les set parròquies. “La cerimònia d’inauguració serà el 26 de maig i el 31 la de clausura. A més, l’1 de juny se celebrarà la cursa de l’Illa Carlemany com a tancament i implicació de la ciutadania en aquest projecte”, ha assenyalat.
Les línies d’actuació més destacades del ministeri en matèria cultural per al 2025 són el desplaçament de l’Arxiu Nacional a la seu del Ministeri, situada a l’antic Hotel Rosaleda, quedant així gairebé tots els serveis del ministeri centralitzats a Encamp. També, enllestir la candidatura a patrimoni mundial de la UNESCO ‘Els testimonis materials de la construcció de l’Estat dels Pirineus: el coprincipat d’Andorra’, la qual es presentarà a inicis del 2026 en aquest organisme. Vinculada a aquesta candidatura, Bonell ha assegurat que el Ministeri preveu elaborar els entorns de protecció dels béns que s’hi integren durant l’any vinent.
Creixement sostenible i protecció del territori
El ministre Guillem Casal ha posat en relleu que l’objectiu del Ministeri de Medi Ambient, Agricultura i Ramaderia és avançar en el creixement sostenible del país, arribant al 30% del territori nacional protegit en el 2030.
Impuls de la mobilitat sostenible amb el tramvia urbà lleuger i potenciació de la sobirania energètica
Finalment, David Forné ha ressaltat que durant el primer any i mig de mandat la Secretaria que encapçala ha pogut tirar endavant diversos projectes per a avançar cap a la mobilitat sostenible, la transició energètica i incrementar la sobirania energètica. És en aquest punt que ha destacat que l’ús del transport públic s’ha incrementat de forma exponencial, amb l’aplicació de la gratuïtat i també gràcies a la millora constant del servei, la qual cosa ha permès estendre i implementar “la cultura del bus”.
Amb la voluntat de seguir potenciant el transport col·lectiu, Forné ha recordat que el Govern treballa de forma activa i des de fa mesos en el desplegament un projecte que permeti impulsar un transport segregat. El secretari d’Estat ha compartit amb la premsa les conclusions preliminars de la primera fase de l’estudi que es va adjudicar el desembre de l’any passat per la realització de l’avantprojecte d’implantació i d’impuls futur d’un pla sectorial d’infraestructures que inclogui un sistema de transport públic urbà de viatgers segregat. Aquest primer estudi apunta que el millor giny per al transport públic segregat, i que permetria connectar Sant Julià de Lòria amb Escaldes-Engordany, “és el tramvia urbà lleuger”.
David Forné ha explicat que el projecte actualment ha conclòs la primera fase i que n’hi ha previstes un total de quatre. “Un cop tenim identificat quin és el millor sistema de mobilitat segregada, ara ens cal parlar amb els comuns i propietaris dels terrenys per traçar el trajecte d’aquest futur tramvia sobre plànol i reservar aquests espais en un pla sectorial”, ha subratllat el secretari d’Estat, qui també ha recordat que ja s’ha fet un primer contacte amb els comuns, en el marc de la Taula Nacional de Mobilitat, i que aquests es van mostrar predisposats a treballar de forma activa per a engegar el projecte.
D’aquesta forma, el Govern continua treballant per a desenvolupar el millor model de transport públic segregat que permeti donar fluïdesa a la mobilitat del país, descongestionant el sistema actual i reduint el nivell d’emissions de CO2 amb efecte d’hivernacle.
En el marc de la sobirania energètica, Forné ha detallat que el projecte del parc eòlic del Maià continua avançant, després que s’hagin superat amb èxit les consultes frontereres, es preveu que durant el 2025 es pugui aprovar el Pla sectorial i s’iniciï el projecte constructiu. El projecte suposarà “un abans i un després en la producció d’energia al país, i ens permetrà arribar a cobrir més del 30% de la demanda actual d’energia a Andorra contribuint a l’objectiu de la Llei d’impuls i de transició energètica i del canvi climàtic (Litecc)”. Cal recordar que el projecte del parc eòlic permetria generar una producció anual de 51 GWh/any, que equival al consum anual de 15.000 llars. Es reduirà així del 25% al 35% l’exposició als preus de compra de l’electricitat al mercat dels països veïns i s’incrementarà la producció d’energia d’origen nacional. La producció d’energia, d’origen renovable, permetrà evitar l’emissió d’entre 4.900 i 6.400 tones de CO2 per any i contribuirà a assolir els objectius climàtics d’Andorra.