Una vegada sortim de l’escola i entrem en el món laboral intercanviem l’obligació d’anar al centre educatiu per la d’anar al lloc de treball. Són dos obligacions universals, la primera la dictamina el sistema educatiu de cada país i la segona ho fa la necessitat de supervivència i posteriorment la del benestar. Vivim en una societat capitalista i sense diners és molt difícil tirar endavant. Hem de pagar on viure, el menjar i els impostos corresponents. Això per una banda, i per l’altra tenim l’oci, la capacitat de gaudir de les no obligacions, viajar, ballar, fer esport, llegir, passejar, fer tertúlies amb els amics, etc.

Són conductes que no generen cap font econòmica però, per contra, aporten benestar emocional, és més, són necessàries per poder gaudir dels diners guanyats. Igual que durant l’etapa escolar, després de sortir de classe fèiem alguna activitat extraescolar, anàvem a jugar o passejar amb els amics o fins i tot ens quedàvem a casa a veure una estona la televisió, durant l’etapa treballadora ha de ser similar.

Hem de desconnectar de les obligacions perquè sinó ens tornem els seus esclaus. Malauradament, hi ha gent que fora de la feina no és capaç de gaudir del seu temps i es queda fent hores extres o també hi ha qui s’autoimposa encara més obligacions, com per exemple cuidar del nebots, dels fills dels amics, de les seves mascotes o inclús adoptar un animal de companyia.

Aquesta última opció és la més desastrosa perquè s’adopta per amor, no per un estat emocional temporal com pot ser l’avorriment, la falta de companyia o la frustració creada per alguna mancança emocional. Amb això vull dir, que en quant aquest estat emocional desaparegui, també ho faran les ganes de tenir la mascota perquè no hi haurà motivació per cuidar-la. Passarà de ser un moment agradable a ser una obligació i aquestes s’han de complir encara que no vulguem. No és gens recomanable adquirir obligacions sense necessitat de fer-ho.

També podeu seguir-me a https://www.facebook.com/elbachirri