Benvolguts conciutadans i conciutadanes,
Ens trobem a l’Espai Columba poques hores abans de finalitzar aquest any 2024.
Aquest espai museogràfic, com sabeu, conserva els conjunts de pintures murals de Sant Esteve i Santa Coloma, i objectes litúrgics provinents de moltes esglésies andorranes. El mes d’agost passat, després d’un llarg periple, tornaven a casa les dos pintures murals de Sant Esteve d’Andorra la Vella, La flagel·lació i El bes de Judes, exemples únics d’un estil i temàtica que transiten entre el romànic i el gòtic, amb una riquesa de detalls excepcional. Però el retorn d’aquestes obres va molt més enllà d’una qüestió purament artística o cultural perquè també significa la recuperació d’uns valors intangibles que ens serveixen per a preservar i mantenir viu el passat, que ens identifiquen i ens uneixen.
Aquestes obres són una part indissoluble del nostre relat, per a recordar i per a ensenyar a les generacions actuals i futures d’on venim i com hem arribat fins on som. Cadascun dels elements que integren aquest patrimoni cultural és únic, excepcional i insubstituïble i, per tant, integren el nostre llegat. Són –en definitiva– la història de totes les dones i els homes que amb el seu esforç, sacrifici i treball han sabut tirar endavant i fer prosperar Andorra, amb els reptes de cada època, i amb les llums i les ombres de cada moment.
I hom es podria imaginar que poc queda d’aquest tros de la història d’Andorra, perquè avui som un país modern, cosmopolita, obert i divers. Però no és així. Sabem perfectament que la nostra història i les nostres arrels són cabdals per a conservar la nostra identitat, però també per a fer-la evolucionar, per a construir una societat cohesionada des de l’estima i el respecte d’allò que és propi, però també d’allò que és nou o diferent.
Poques hores abans de donar la benvinguda al 2025, és el moment de reflexionar sobre l’any que deixem enrere, però, sobretot, d’abraçar un nou any. Serà un nou curs per a posar negre sobre blanc el procés de reflexió que hem portat a terme a través d’un diàleg constant i sincer amb els agents econòmics i socials amb l’objectiu d’assentar les bases d’un creixement més sostenible i respectuós amb l’entorn.
La llei del creixement sostenible i el dret a l’habitatge, que es troba a tràmit parlamentari i que volem que entri en vigor el primer trimestre del 2025, ha de ser la clau de volta, juntament amb altres accions com la revisió de la Llei d’ordenament del territori i urbanisme o l’aplicació dels resultats dels estudis de càrrega parroquials, per a trobar l’equilibri i l’encaix entre principis tan fonamentals com són el dret a la propietat privada, la utilització racional del sòl i dels recursos naturals, i el dret a l’habitatge.
I és entre totes i tots els que vivim i convivim a Andorra, que hem d’apropiar-nos d’aquesta reflexió, assimilar que el nostre país té uns recursos que són finits i que els sectors amb els que, tradicionalment, hem basat la nostra economia no poden créixer desmesuradament. És innegable que els sectors tradicionals han estat i han de continuar sent una font d’ingressos i un motor de desenvolupament molt important, aquí i arreu, però hem de posar llums llargs i evitar que els costos associats s’acabin pagant massa cars. Per aquest motiu, hem de culminar les reformes necessàries per a fer compatibles el creixement econòmic amb la sostenibilitat, cercar el contrapès necessari perquè turisme i construcció convisquin amb altres sectors que no siguin tan dependents ni dels recursos naturals ni migratoris, però que continuïn generant prosperitat econòmica i qualitat de vida.
Així, hem de posar l’accent en el desenvolupament d’un entorn més innovador que ens permeti construir una societat més creativa. La legislatura passada ja vam desenvolupar un marc jurídic adaptat als estàndards internacionals per a preparar l’aterratge de sectors en l’àmbit de la salut i de la recerca, i també ho vam fer per a sectors vinculats amb l’economia digital, l’emprenedoria i la innovació.
La creació d’aquest entorn jurídic segur i estable és absolutament imprescindible si volem diversificar la nostra economia en clau de sostenibilitat i de valor afegit, però no és l’únic. Per això són necessàries altres palanques com unes infraestructures internes ben dimensionades, una bona connexió amb l’exterior, un transport públic eficaç, un sistema educatiu i sanitari de qualitat, una universitat pública de referència o una àrea d’innovació atractiva.
El pressupost per al 2025 que el Govern ja ha tramès al Consell General i que espero que es pugui aprovar en les properes setmanes, posa l’accent en tots aquests àmbits amb grans inversions en infraestructures i en serveis cabdals per al benestar de totes les ciutadanes i ciutadans. En són exemples clars les partides per a fer front al projecte d’ampliació de l’hospital o la millora de la xarxa d’atenció oncològica i dels serveis de salut mental, o les partides per a poder fer realitat les desviacions de la Massana i de Sant Julià de Lòria.
Paral·lelament, aquest mes de gener els primers llogaters dels pisos del parc públic d’habitatges de lloguer a preu assequible ja hi entraran a viure, i preveiem que durant el proper any ja tindrem prop de 200 pisos públics, amb la intenció que, a finals d’aquesta legislatura, el parc públic compti amb gairebé 500 pisos. A més, el primer mes de l’any també serà quan s’apliqui l’increment del salari mínim interprofessional, que se situarà al tomb de 1450 euros, amb l’objectiu de continuar caminant cap al 60% del salari mitjà.
Abans em referia a la necessitat de diversificar la nostra economia en clau de sostenibilitat i de valor afegit per a fer possible seguir prosperant econòmicament i socialment sense malmetre els nostres recursos naturals ni créixer demogràficament de manera desaforada. L’Acord d’associació amb la Unió Europea és un element essencial, una palanca que sense cap mena de dubte, ha de contribuir a aconseguir aquests objectius i, sobretot, a configurar un entorn on els nostres joves tinguin un futur molt més prometedor al país que els ha vist néixer i créixer.
Tal com m’he compromès en reiterades ocasions, serà el poble andorrà l’encarregat de validar o no l’Acord d’associació. Però cal entendre que a hores d’ara, tenint en compte que el Consell de la Unió Europea encara no ha aprovat el contingut del text, no és possible fixar encara la data de la consulta. La meva responsabilitat, especialment en una qüestió tan sensible i estratègica, és de prendre les decisions des del respecte pels compromisos contrets, des del rigor i el sentit comú, i sempre amb la vista posada en l’interès general i honorant a tots els meus predecessors que han defensat aquest acord i a les persones que durant més de nou anys han aportat el seu gra de sorra per a fer-lo realitat.
Però no hem d’oblidar que, com he dit abans, l’Acord d’associació és un instrument al servei d’un futur millor per a Andorra, i no pot, per tant, servir de pretext per a posposar o, fins i tot, defugir el debat al tomb dels grans reptes que tenim plantejats com a país. És amb aquesta voluntat i esperit, i aprofitant el compàs d’espera que ens ve del Consell de la Unió Europea, que proposo llançar una iniciativa ambiciosa i col·lectiva per a imaginar l’Andorra del futur. Es tracta d’una reflexió que volem impulsar des del Govern, amb la participació de la resta d’institucions, de les forces polítiques i de la societat civil, per a debatre i reflexionar sobre la nostra identitat i cultura, sobre el creixement econòmic sostenible, sobre els pilars del benestar social, o sobre el rol d’Andorra en l’àmbit internacional, entre d’altres.
Serà una oportunitat per a dibuixar junts el futur d’Andorra combinant tradició i modernitat. I per aquest motiu cal la implicació de tota la ciutadania, per a crear un autèntic projecte col·lectiu i de societat.
Aquesta nit, mentre ens reunim amb els nostres éssers estimats per a celebrar l’entrada del nou any, permeteu-me que us recordi que cada petit gest compta, que cada decisió que prenem pot tenir un impacte positiu en el futur del nostre país. Per aquest motiu, crec que per damunt de tot, perquè Andorra continuï progressant i prosperant hi ha una premissa que és imprescindible: que siguem capaços entre totes i tots d’assimilar i protagonitzar els grans canvis que ens han de portar cap a un país que sigui un exemple de cohesió, convivència i respecte. Una societat connectada i solidària.
Desitjo que acabeu de passar unes bones festes en companyia de les persones que estimeu. Que tingueu sempre presents en la memòria els qui malauradament ja no són entre nosaltres.
I que el 2025 sigui un any venturós, ple de pau, felicitat, amor i salut.
Xavier Espot Zamora
Cap del Govern del Principat d’Andorra