Més d’una vintena de miradors de l’Alt Urgell, inclosos al catàleg de l’Observatori del Paisatge de Catalunya

Arsèguel, amb el Cadí al fons (Foto: arxiu RàdioSeu)
Arsèguel, amb el Cadí al fons (Foto: arxiu RàdioSeu)

Més d’una vintena de miradors de l’Alt Urgell han estat inclosos als catàlegs de paisatge elaborats per l’Observatori del Paisatge de Catalunya, ens adscrit al Departament de Territori, Habitatge i Transició Ecològica de la Generalitat. Aquests indrets han estat seleccionats per les vistes que ofereixen i les seves ubicacions singulars. Estan situats, per exemple, en castells, fortaleses, pantans, ermites, cementiris o fars, però també n’hi ha que són un simple banc per a seure en un punt privilegiat.

Al conjunt de Catalunya, aquest inventari inclou més de 500 miradors, repartits entre 134 paisatges identificats arreu del país. Des de l’observatori reivindiquen que, de fet, Catalunya té una de les diversitats paisatgístiques més grans d’Europa. Ara, tots aquests indrets es poden consultar en un mapa descarregable i també, de manera interactiva, al visor Instamaps de l’Institut Cartogràfic i Geològic de Catalunya (ICGC).

Entre els indrets que s’ha seleccionat de l’Alt Urgell hi ha, per exemple, els pobles de Castellciutat, Arsèguel, Estamariu, Aristot, Toloriu, la Parròquia d’Hortó, la Guàrdia d’Ares, l’Alzina d’Alinyà, Fígols, Ossera, Peramola i Mirambell, a més d’indrets com el Pla de les Forques, Santa Fe d’Organyà, Torre de Cadí, Prat de Cadí, el Congost de Tresponts, lo Coscollet, el Coll de Josa, el Coll de Bancs, Comiols, el Coll de Roc Picó, Santa Maria de Josa i Serra-seca



Miradors emblemàtics del Pirineu

De la resta del Pirineu, hi apareixen un bon nombre d’indrets ben coneguts. Per esmentar-ne alguns: la Tosa d’Alp, els Estanys de la Pera, el Castell de Llívia, Arties, Bausen, Canejan, València d’Àneu, Castell de Mur, Orcau, Certascan, el Congost de Mont-rebei, la Creu de Perves, la Collada de Toses, Lles, el Coret de Varradós, Montcortès, Estany Gento, Gavarra, Les, Vilamòs, el port de Cabús, el Portilhon, Llessui, Llimiana, el Refugi d’Amitges, Bastanist, Son, Sorpe, Unha, Urús, Vaquèira, Viliella, el Castell Vell de Solsona o el santuari de Queralt

Aquest recurs s’ha donat a conèixer aquesta setmana al seminari L’art de contemplar: miradors i paisatge, que ha reunit  a l’edifici MediaTIC de Barcelona experts nacionals i internacionals de diverses disciplines per “repensar el paper dels miradors i reivindicar la contemplació del paisatge com una pràctica transformadora, conscient i respectuosa amb el territori”. La inauguració era a càrrec del secretari de Territori, Urbanisme i Agenda Urbana, Víctor Puga, i el director de l’Observatori del Paisatge de Catalunya, Pere Sala. Puga ha remarcat que “el paisatge no es pot entendre com una realitat fragmentada sinó com la suma de moltes mirades” i els miradors “ens permeten la seva relectura”. També ha esmentat que aquests 500 punts d’observació recollits també “permeten prendre decisions a partir dels elements que volem preservar”.

De la seva part, Pere Sala ha explicat que “el paisatge no és un decorat, és viu i ple de relacions, és el nostre marc de vida”, i hi ha afegit que “Catalunya és un país ple de miradors, alguns molt reconeguts i altres més discrets, però tots són llocs des d’on dialoguem amb el paisatge”. De fet, sovint, els miradors exerceixen de carta de presentació d’un paisatge o d’una comarca, amb estructures físiques o sense, transformen la mirada en un acte intencionat que requereix temps i respecte.

Aquest seminari vol ajudar a repensar els llocs, l’horitzó, la mirada i el paper dels miradors avui, des d’una perspectiva ètica i cívica que permeti recuperar el valor de la contemplació del paisatge com una pràctica transformadora, conscient i respectuosa amb el territori, capaç d’enfortir el vincle entre les persones i el seu entorn.

[do_widget id=category-posts-pro-64]